Els divendres és el dia de la setmana que menys ganes tinc de fer res,després de treballar tota la setmana, només tens ganes d'acabar, tornar a casa i descansar. Els divendres no m'agrada encetar nou temes i deixar-los a mitges, així que opto per agafar feines lleugeres i poc importants, que tingui clar que les podré acabar en aquell mateix divendres.

Com qualsevol tarda tornava cap a casa fent la mateixa combinació de trens, a l'arribar a Terrassa 3 noies van seure al mateix "compartiment" dos davant meu, i una al costat. No era la primera vegada que les veia, però si que ho era que s'asseien al costat. Feia tota la pinta de que treballen juntes, però mai em podria imaginar de que.

Encuriosit en saber de que parlaven, vaig deixar acabar l'àlbum de The Long Blondes i no vaig posar cap més a veure si ho esbrinava... no va costar massa esbrinar-ho, doctor per aquí, malalt per allà, eren infermeres com a mínim, recorrent als tòpics feien tota la pinta, cara de no haver trencat mai un plat, pentinats recollits llisos, res de floritures en general (disculpeu-me les del rang).

Poc metres després de sortir de Sant Vicenç el tren es va aturar, mirant per la finestra, es veia com davant del tren hi havia un cotxe de la policia municipal, un parell d'ambulàncies i un cotxe de bombers, un cop més havia passat algo. Als pocs minuts va sortir l'interventor: disculpen las molestias, hay alguien debajo el tren de Lleida, y estan mirando de sacarlo.

Els xiuxiueig de les persones era imaginable;...han atropellat a una persona... fins que vingui el jutge no marxarem.... Així que l'interventor, va continuar: No s'ha mort ningú, si ens deixen una mica d'espai podrem passar sense problemes. Un cop dit això va dirigir-se als altre vagons a explicar la mateixa història. Un cop va acabar, va tornar a la cabina davantera.

En pocs minuts es veia com de davant del tren sortia un grup de 6 persones amb una camilla, vist l'interès de les meves oportunes companyes de viatge, vaig avisar-les de que semblava que ja l'havien tret, que per allà anava una camilla, totes elles van dirigir les seves mirades a la finestra, i van respondre afirmativament. Poc després de que s'anés l'ambulància, el nostre tren va continuar el trajecte fins a Manresa.