Veig la vida en blanc i negre, de tant en tant alguns matisos de colors s'entreveuen o te'ls imagines entre tants contrastos de llums i ombres.

Creuant Sabadell em vaig trobar amb ella, gafapasta vermelles, duia botes bordeus a joc amb la jaqueta texana, per sobre les botes, se li veien les mitges de ratlles blau clar, lila i bordeus, per acabar en una faldilla de pana que li arribava als genolls grisa. Ella, de pell llisa, cabell curt amb pentinat senzill, encorbava l'esquena mentre s'abraçava el cos amb força, tenia fred, la posició que adoptava és la que tot home galant i xapat a l'antiga aprofitaria per treure's la jaqueta i oferir-se-la a ella mentre l'abraçava entre els seus braços. Com a xapat a l'antiga se'm va passar pel cap fer-ho, però la meva timidesa supera el meu nivell de galanteria, amb el que em vaig quedar observant-la, encisat pel seu estil, fins que vaig arribar a l'estació dels catalans.

És curiós, fa mesos que observo els rostres de la gent, quan ho faig, mentalment agafo la càmera i capto aquell moment. Tothom és fotogènic, tothom pot quedar bé a les fotos, no tothom surt bé amb els cànons de felicitat que la tv ens transmet cada dia.

Mentre esperava que el tren marxés, alternava la vista entre els diferents rostres d'aquell matí, fins que de cop, vaig veure com ella passava per fora del vagó, i en arribar a la porta del meu costat decideix entrar per situar-se a prop meu. Vaig poder comptar els segons entre que es va situar i van tancar les portes amb el pi pi pi a partir de les meves palpitacions.

Tot sortir dels túnels m'hagués relaxat una mica si no fos pel Bono, que amb el one love, one life, when it's one need, in the night... era impossible no pensar en una altre cosa. La tensió es va aturar de cop, quan ella es va encarar amb mi, i em diu: Disculpa? Que em segueixes?.

Raó no li faltava, l'havia seguit de camí de l'estació de la renfe fins la de catalans, clar que també em venia de camí. Tot nerviós, només se'm va ocórrer dir-li tartamudejant: jo estava abans aquí, no seràs tu la que em segueixes?. Veient la seva cara era clar que no s'ho empassava, vaig reconeixer que havia portat el mateix ritme que ella. En arribar a la següent estació, el silenci va ser trencat per l'opertura de les portes i l'entrada d'una parella de sudamericans discutint.