Tot i que la parella no deixaven lloc a gaire tranquil·litat, el silenci va continuar entre nosaltres, mentre un munt de possibles diàlegs se'm passaven pel cap, mentre ella i jo jugàvem una imaginària partida de tennis mirant de reüll el que feia l'altre, així, van passar els pocs minuts fins arribar a universitat, on ella, tot posant-se un xic vermella va reconèixer que m'havia vist més cops al tren.

Abans de que arribés a la meva parada vaig demanar-li si voldria continuar aquesta conversa que tot just acabàvem de començar, mentre preníem alguna cosa a Barcelona per la tarda, a ella li va sobtar, i va respondre que potser si, així doncs li vaig donar les referències del Belchica; un pub belga de l'eixample al que tot sovint anava amb els companys de feina, d'ambient fosc i tranquil, en el que sempre es pot prendre una bona cervesa mentre es comparteixen unes paraules amb bona música.

Així, aquella tarda vaig dirigir-me al pub poc abans de l'hora que li havia dit, com sempre, el nerviosisme de tot plegat em va precipitar a arribar una mica més d'hora, lluitar contra això per part meva seria impossible. Nerviós per saber si vindria o no, vaig crear una coreografia amb la mà esquerra i el cap mentre mirava i remirava l'hora, era ridícul, cada cop que la mirava ja no recordava que posava quan l'havia vist el cop anterior. Finalment, quan ja passaven quinze minuts va aparèixer ella.

Com a tots dos ens feia gracia el fet d'haver quedat sense saber com ens dèiem, vam decidir deixar-ho així fins que de forma natural sortís el nom d'algun dels dos. Així, vam romandre allà, prenent una cervesa amb la calma, mentre xarràvem de coses sense importància.