Recordo encara com les meves ombres lliscaven suaument sobre el seu cos, projeccions dels meus desitjos traçaven el que part de mi voldria haver fet. Contrasts de llums i ombres xiuxiuejaven tot allò que sentia per ella, fruit del neguit, amb forma de paraula, però sense la possibilitat de comunicar van morir allà on moren els amors indecisos. Al final, aquella nit de tardor, va tornar a cobrir l'esborrany del que podria ser una nit perfecte.