Cada dilluns i dimecres vaig a classes d'anglès per intentar millorar el meu nivell (que és força baix). Les classes on vaig, son per gent gran, que no tenim gaire temps, i per tant, que son cap a la nit. Així que molts cops, el cansanci fa que les converses (sempre en anglès) agafin temes de lo més inverosímils. Així, avui tocavem aquest tema, que passa quan ens presenten una persona del sexe oposat, i explicavem lo de sempre, que havitualment se li donen dos petonets, un a cada galta. Però això, que arriba una, i diu que hi ha un ordre per fer-ho! :| jo m'he quedat bastant bocabadat, primer la esquerra i després la dreta. Des d'aqui, vull demanar disculpes a tots aquelles que us hagi causat un trauma si vaig fer-ho al rebés, i també vull demanar disculpes a les que veniu, i em veieu parat esperant. I és que ara, m'ho haurè de pensar molt, abans de fer dos petons.

Ja fa uns quants dies que vaig aconseguir un album d'aquest grup anglés. En la seva música troves trip-hop mesclat amb samba/bossanova. El seu major exit és Underwater Love, canço que em sona d'haver-la escoltat en algun anunci, com també en diversos recopilatoris de chill out. Una altre de les cançons que m'agradan força és la versió que fan de la canço brasilera:Aguas de Março (canço que m'agrada en qualsevol de les version que he escoltat).

Després de veure'l en altre blogs (Mini-d, Microsiervos ) m'ha sembla força interessant. Es fer una mena de petit resum musical, i passar la oportunitat a altre gent que tingui blog perquè si vol, faci el mateix. (Segueix)

Enessim recopilatori d'exits de everything but the girl, aquest cop amb remescles dels seus exits més importants. El titol de l'album, reflexa clarament l'actitud que tenia el grup en vers l'estil musical, quan van convertir-lo força amb el pas de temps, passant de musica tranquil·la (acústica) a la electrònica. És una pena que en aquest cd no sigui de noves cançons, però a tots els nostalgics sempre ens fa gracia tornar-los a escoltar.

Dificil s'ho havia posat lucas per poder encadenar l'episodi II, amb l'episodi III de Star Wars, però reconec que se n'ha sortit força bé. La venjança dels sith enllaça completament tots els misteris que se't podien haver generat a l'episodi IV. A primera vista, no sembla que s'hagi deixat res.

 (Segueix)

Sota aquest nom s'amaga una cantant brasilera, que amb el més pur estil drum'n'bass i el seu dolç brasiler, crea una atmosfera que solament havia sentit amb els sempre anyorats Everything but the girl. Cançons com dos costas pro mundo, baque virado, sambassim, tudo de bom... bé tot l'album és genial. Per mi, la millor tria de drum'n'bass després del Temperamental de ebtg. Us el recomano a tots els que us agradi la musica de ebtg.

Demà vaig a veure l'enllaç entre les dos trilogies més famoses de la història. No, no parlo del senyor dels anells i del padrino, sino del darrer episodi de Star Wars. De ganes no en falten i espero que no em decepcioni després d'haver llegit tan bones crítiques. Demà miro d'explicar-vos que tal.
Mentres espero, he modificat la plantilla de la web, perquè els comentaris sense avatar sortin amb el casc de soldat imperial. Així que qui no vulgui formar part del costat fosc, que es doni d'alta a gravatar.

Mesos queden perquè la portàtil de sony aterri aqui, i no vull ni imaginar el que ens tocarà esperar perquè arribi la ps3, de la que avui han sortit les primeres imatges del disseny, i dels seus videojocs i potencial.
Friso per veure que pot arribar a fer el grup de hideo kojima, o la gent de polyphony amb la ps3. Per això encara tocarà esperar més.

Bob sinclar aterra de nou amb el seus ritmes africans, amb ganes de trencar les discoteques house amb timbals i tot tipus de percusió africana. Escoltar aquesta nova sessió del mestre francés és lo més semblant a estar en mig d'un ritual tribal. Bob sinclar torna a demostrar que el seu coneixement de la música house, no és límita a la música cantadeta, si no que controla el house més potent amb aquests ritmes tribals. Us el recomano a tots aquells que us agradi el house de qualitat.

Perquè hi ha coses que no tenen preu, veure a manu sanchez; presentador de la secció d'esports d'antena 3, amb una corbata blaugrana no te preu :D.