Ahir parlant amb una amiga em va donar la referència d'un pis a Barcelona que acabava de trobar per internet. Com ella encara no ho te tot preparat per anar-hi, vaig pensar que potser jo podria anar-hi. Així, mentre anava cap a la feina, rumiava si era el moment o no de sortir de casa, d'anar-hi a veure'l... Però bé, com si algú m'ho digués, vaig pensar que no perds res per anar-lo a mirar, qui sap, potser és el teu pis ideal.  (Segueix)

¡Atención! atención! el tren que debía efectuar su entrada a las 7:20 va con retraso y llegará a las 7:45. Atención atención, los trenes de las 7:26 y 7:39 no podrán efectuar su salida porque los dos maquinistas que los llevan van en el tren que se ha retrasado  (Segueix)

Com podeu en el nou logo ja no apareixen els palets japonesos, ni les meves mans, ni tan sols el logo és petit com el d'abans, potser ja no es reflexa tant clarament l'encant de les coses petites, possiblement perquè quan em vaig situar en fer el nou logo no em vaig centrar tant el títol com en alguna cosa que fos meva.  (Segueix)

Trenta-un cops ha sonat al meu cap, ara toca que soni en el teu:

Fa mesos que no us escric sobre cap pel·lícula, si fa no fa el mateix que no he vist cap que m'hagi motivat per escriure-hi al blog. Fins que aquest cap de setmana he vist aquesta de Maria Ripoll. (Segueix)

No se si tots coneixeu aquesta paraula, però com sempre, pels que no us explicaré que és. Bé, els podcasts no son més que una mena de blog en format mp3 (o similars) en el que et pots subscriure utilitzant RSS (això ho podeu llegir a la wiki, o ja ho explicaré), i per tant cada cop que l'actualitzen el teu programa per podcast descarrega el nou mp3 que tu pots escoltar en l'ordinador o en un reproductor de mp3. (Segueix)

Avui un company de la feina m'ha informat d'una tragèdia, pitjor encara, d'una TRAGÈDIA. El nostre estimable amic Clipo ha mort, pels que no tingueu clar de qui estic parlant, parlo del clip del Microsoft Office, aquell que te ulls i que sempre s'oferia a donar-te un cop de ma, sense demanar res a canvi, l'únic amic en un entorn tant hostil com és l'escriptori de windows, aquell que després de dir-te vint-i-vuit cops "Parece que ústed quiere escribir una carta" acertava. Per això companys, amics, demano un minut de silenci mentre cliqueu "segueix" i blocat es digna a carregar el que queda de post. (Segueix)

Un matí més els ferrocarrils surten plens des de Sabadell Rambla, com sempre, no he arribat a temps de trobar seient, així que em poso al costat d'una porta, motilla sota les cames - on no molesta - i a mirar les cares de cada dia, simplement, un matí més. (Segueix)

Fa gairebé un any que no he canviat totalment la plantilla, i com podeu veure, ha arribat el moment de fer-ho. Després d'uns dies de proves, aquesta és la que m'ha agradat més, espero que a vosaltres també. (Segueix)

Fa tres anys - mesos abans de que comencés aquest blog - vam canviar de casa, a una un xic més petita que la que estem ara. Des de llavors moltes coses han canviat al meu voltant, però avui el protagonista és un: en Yoshi. (Segueix)