Una bonica forma de posar fi a un cap de setmana nefast.

Sembla que fos ahir quan va començar l'any, i ja gairebé estem a març, ha arribat el moment d'escapar-me per uns dies, fugir una mica de la feina, de la rutina i de moltes altres coses. Així doncs, m'he agafat un parell de dies i divendres que ve, torno a Madrid, això si, aquest cop no hi hauran duels fotogràfics, ni res que se li sembli, únicament un parell de bons amics amb ganes de xarrar i passar-ho bé.

Dissabte 17, son les nou i poc, el tren surt bé de temps, hi ha més gent de la que m'esperava trobar. Faig un càlcul aproximat del que hi ha a la motxilla, tot plegat deu pesar més de 7 kg, 7kg que solament poden estar en posició vertical si vull que sobrevisques la pantalla que ara estic utilitzant.  (Segueix)

Mmmmataró

Bé, suposo que la majoria sabeu el que son les màquines recreatives, però pels que no, us en faig cinc cèntims. Son aquelles màquines que hi havia fa anys al costat de les "tragaperras" i a les que es podia jugar a videojocs; normalment "mata-marcianos" o jocs de disparar o lluitar. Ara ja fa forces anys que ja no estan als bars i solament queda un reducte d'elles en les sales de recreatius.  (Segueix)

- Tens un moment, Ignasi, saps on és el disc dur extern, aquell on tinc les imatges del discs d'ovo?
- Mmm... un moment (vaig a la calaixera, i agafo una clau, amb un clauer blanc, en ell posa Armari 4), aquesta és la clau de l'armari, no és cap dels que tenim els portàtils, estic gaire bé segur que està en el que obre aquesta clau.
El meu company agafa la clau i va a la zona dels armaris a veure si troba el que necessita.  (Segueix)

Taa xaaann ja he recuperat tots els posts de l'encant de les coses petites.... i... tots els comentaris!!! (^o^) ooohhhh!! Dos nits de feina per recuperar-ho i ja els teniu aquí, perquè tots formeu part d'aquest blog :). Bé, no demaneu com ho he fet, perquè un mag no revela mai els seus secrets ;). PD: No tinc ni idea de francès, així que podria ser que el títol estigués malament