Recordo encara com les meves ombres lliscaven suaument sobre el seu cos, projeccions dels meus desitjos traçaven el que part de mi voldria haver fet. Contrasts de llums i ombres xiuxiuejaven tot allò que sentia per ella, fruit del neguit, amb forma de paraula, però sense la possibilitat de comunicar van morir allà on moren els amors indecisos. Al final, aquella nit de tardor, va tornar a cobrir l'esborrany del que podria ser una nit perfecte.

No, no estic mort, estic molt desconnectat, i tampoc penseu ara que hi ha novetats a la meva vida, que tot continua igual. No se m'ocórrer que escriure, i per tant, no escric. Però bé, avui vinc a recomenar-vos un dels darrers grups que he descobert, els I got you on tape.  (Segueix)