Avui canviaré una mica la temàtica habitual del blog, per donar-vos un petit consell per quan feu fotos. La regla dels terços serveix per fer que les fotos de retrats, les composicions que feu fotogràfiques, no siguin soses per a que inspirin coses i obrin els ulls a diferentes sensacions. Explicar-la no és gaire complicat i complir-la tampoc, potser costa més de veure que realment és útil, però bé, és cosa vostre dur-la a terme o no ;). (Segueix)

Fa pudor a goma cremada, per les finestres del tren, es pot veure com surt fum del primer vagó, és curiós com saps la pudor que fa goma cremada, però mai has vist com crema una goma. Em trec els auriculars i... (Segueix)

Captar moments, captar expressions, captar els sentiments... Les vostres mirades, els vostres gestos, els vostres rostres, poden arribar a expressar tot el que passa per dins vostre, és aquest el meu objectiu quan agafo la càmera i surto al carrer, fins a quin punt tinc dret a fer-ho? (Segueix)

Una de les coses que em feia més gracia del viatge va ser torna a passar per l'aeroport de paris, 4 o 5 anys després de la primera vegada. En aquella epoca anava amb una càmera d'un megapixel (sense pantalla), i que no era ni meva. Ara he tornat amb la reflex, i els resultats han canviat. Us recomano que us posseu la música del castpost. (Post amb forces imatges) (Segueix)

Per fí, després de no se quantes setmanes treballant arriben les meves vacances, bé, la meva primera setmana de vacances. Dic això, perquè he decidit escampar les setmanes en tot el que queda d'any. Així, aquest dimecres, començo i torno a marxar - per 3a vegada - a Finlandia! (Segueix)

En aquestes últimes setmanes m'he adonat de com la vida dels meus companys i amics ha estat canviant, com alguns ja es casen, i com d'altres ja esperen nens. Em miro a mi mateix, amb la mateixa edat que ells, i que veig, res, cap canvi, tot segueix igual, res a canviat, continuo sent aquell nen que menjava lacasitos. (Segueix)

Pots mirar-te al mirall i somriure?
No, m'és impossible.
Quan temps fa que no ho pots fer?
Ni idea, en totes les que recordo surto trist, soc així suposo.
Actues sempre així? sempre t'excuses amb que ets així?
Possiblement si.
Tens res clar a la teva vida?
Suposo que algo si. (Segueix)

Puc sentir lentament la música recorrer el meu cos, veig com m'humideix en la seva mar de sons, a mesura que els teus ulls perfilen la meva silueta creant el contrast perfecte. Deixa'm sentir-te, sent-me, tu, jo, les dues, soles, aquí... agafa'm!
 (Segueix)

Voldria poder-vos narrar el que els meus ulls veuen dia a dia, voldria poder-vos llistar els petits detalls que faran de demà un dia diferent a avui i ahir, voldria poder-vos ensenyar per què demà ploraré, per què m'entristiré i per què somriuré. (Segueix)

Els encreuaments del dia a dia amb gent que no coneixia de res, gent que probablement veuria un cop a la meva vida, gent que m'observava tot i que jo no els descobrís fent-ho, gent que faria més meu, aquell moment de soledat. (Segueix)