Dissabte 17, son les nou i poc, el tren surt bé de temps, hi ha més gent de la que m'esperava trobar. Faig un càlcul aproximat del que hi ha a la motxilla, tot plegat deu pesar més de 7 kg, 7kg que solament poden estar en posició vertical si vull que sobrevisques la pantalla que ara estic utilitzant.  (Segueix)

Un matí més els ferrocarrils surten plens des de Sabadell Rambla, com sempre, no he arribat a temps de trobar seient, així que em poso al costat d'una porta, motilla sota les cames - on no molesta - i a mirar les cares de cada dia, simplement, un matí més. (Segueix)

Fa tres anys - mesos abans de que comencés aquest blog - vam canviar de casa, a una un xic més petita que la que estem ara. Des de llavors moltes coses han canviat al meu voltant, però avui el protagonista és un: en Yoshi. (Segueix)

Ressonen els timbals dins meu, de melodia lenta i pausada es crea un ritme hipnòtic. El mon on estic s'enfosqueix, mica en mica deixo de veure el que m'envolta, sense voler em centro més en aquells timbals fins que sento unes veus que em xiuxiuegen... (Segueix)

Mentre jo em debatia quin seria el meu ordre per preferència dels cinc sentits, allà romania ell, impassible, sense mostrar cansament. A saber quant temps duia allà de peus, cec, sense poder veure el que li envoltava, clar que veure la nostra amabilitat vers ell no se si m'agradaria. (Segueix)

Una vegada darrera d'una altre et creues amb la mateixa gent, matí darrera matí veus al noi vestit d'americana de línies italianes sortir del tren, a la noia baixeta de cabells arrissats que veies l'any passat i als repartidors de premsa gratuïta que fa una temporada agafaves però ara ja no. (Segueix)

Formigues desfilen al voltant dels meus peus, traçant camins impossibles, camins que enllacen els nostres noms en una unió impossible. (Segueix)

Sento l'olor del darrer cop que vaig guixar amb dacs, les parets de l'habitació son plenes dels seus colors. Els busco sense èxit. Mon blanc i negre, encartonades les meves mans no guixen els colors de l'essencia del meu present. (Segueix)

Els somnis, vivències de l'inconscient, experiències viscudes en una falsa realitat, experiències que voldries viure, experiències que no. Això son els somnis, falses realitats, gratuïtes, sensacions i sentiments en especies que amaneixen el nostre futur. (Segueix)

Envoltat de petits estels vaig romandre, observant la poca llum que emetia cada un d'ells però que en conjunt il·luminava amb màgia aquell petit mon. Sense agulles amb les que mesurar el temps, les presses i l'estrès van desaparèixer, al cap únicament tenia l'essència del que els meus ulls captaven. (Segueix)