Han passat vuit mesos des de la darrera vegada que vas estar llegint aquest llibre, història d'una amistat, d'un amor, d'una pèrdua. Situat i escrit en un mon que desconeixes, parla de tot allò que no entén de llengües, ni de cultures ni de races. (Segueix)

Captar moments, captar expressions, captar els sentiments... Les vostres mirades, els vostres gestos, els vostres rostres, poden arribar a expressar tot el que passa per dins vostre, és aquest el meu objectiu quan agafo la càmera i surto al carrer, fins a quin punt tinc dret a fer-ho? (Segueix)

Fer del cel una pissarra on ensenyar a tothom el que he aprés de tu. És aquest el meu somni des de fa uns dies. Lligant els núvols i fent-me un coixí, és la forma de visualitzar-ho. (Segueix)

Després d'aquests dies de pluja, obro els ulls, i trobo el teu nom escrit a la taula. En el meu record resta la imatge d'intentar escriure'l amb llagrimes a la llum de l'espelma que mai va voler deixar-me que tanqués els ulls. (Segueix)

En una calorosa tarda d'estiu l'Eneko va tornar-se a trovar amb Fada, i mentre es prenien un te de fruites fred van xarrar de tot allò que l'amoïnava... (Segueix)

Ella xiuxiuejava paraules dolces i suaus ben a prop meu, mentre la seva mirada tendre i sincera posava melodia a tot allò que s'encenia pel meu cos. En harmonia tots dos recordavem les cançons de bressol, preludi d'un mon de somnis del que mai voldríem sortir. (Segueix)

En aquestes últimes setmanes m'he adonat de com la vida dels meus companys i amics ha estat canviant, com alguns ja es casen, i com d'altres ja esperen nens. Em miro a mi mateix, amb la mateixa edat que ells, i que veig, res, cap canvi, tot segueix igual, res a canviat, continuo sent aquell nen que menjava lacasitos. (Segueix)

Pots mirar-te al mirall i somriure?
No, m'és impossible.
Quan temps fa que no ho pots fer?
Ni idea, en totes les que recordo surto trist, soc així suposo.
Actues sempre així? sempre t'excuses amb que ets així?
Possiblement si.
Tens res clar a la teva vida?
Suposo que algo si. (Segueix)

Puc sentir lentament la música recorrer el meu cos, veig com m'humideix en la seva mar de sons, a mesura que els teus ulls perfilen la meva silueta creant el contrast perfecte. Deixa'm sentir-te, sent-me, tu, jo, les dues, soles, aquí... agafa'm!
 (Segueix)

Voldria poder-vos narrar el que els meus ulls veuen dia a dia, voldria poder-vos llistar els petits detalls que faran de demà un dia diferent a avui i ahir, voldria poder-vos ensenyar per què demà ploraré, per què m'entristiré i per què somriuré. (Segueix)