Paraules que volen dir més del que poden dir, sentiments que les separen i que donen pausa per sentir-los, tot és massa poc pel que t'he de dir. (Segueix)

Tot i els dubtes que envoltaven la situació allà estàvem els dos sols, observant-nos, sense voler moure'ns fins que vas demanar-me per seure. (Segueix)

Agafa't fort, obre bé els ulls, que allà on et porto mai ha estat ningú. És una terra per explorar, plena de sorpreses, on sentiràs coses que mai has sentit. És un lloc, en el que entraràs, però mai voldràs marxar. (Segueix)

Nou mesos escoltant els teus batecs, nou mesos menjant del que tu menges, nou mesos escoltant el que tu escoltes, nou mesos sentint-te parlar, nou mesos respirant del que tu respires, nou mesos rebent les teves caricies, nou mesos donant-te patades i tu somrius, nou mesos sentint el que tu sents, nou mesos dins teu.

Per aquests 9, els 27 son per tu!

Elles son les que uneixen els events de la nostra vida, els cusen un darrera l'altre creant el nostre passat, els nostres records i la nostra experiència. Sense elles no som més que moments sense continuïtat. (Segueix)

Aquest és el final, el final a tants maldecaps, a tantes hores perdudes pensant en el que havia d'haver fet, en el perquè em fan això, o en el si faig això que passarà. (Segueix)

Ganivetada darrera ganivetada, i darrera aquesta una altre, com si encara quedes res dins meu que fos teu vas anar a fent fins que vas desapareixer. Tot allò que podia haver sentit esta escampat pel terra de la meva havitació, en petits trosets que es van esvaint darrera les llagrimes dels meus ulls. (Segueix)

Seure davant de la finestra i veure com plou. Perdre un tren i quedar-nos a una estació esperant el següent. Compartir el silenci quan ja no se sap de que parlar. Trepitjar les fulles seques de la tardor. Escoltar la respiració de l'altre... (Segueix)

Tic Toc Tic Toc... ZZZzzzZZZzzz... Pipipipipip.... Tic Toc Tic Toc... ZZZzzzZZZzzz... Pipipipipip.... Tic Toc Tic Toc... ZZZzzzZZZzzz... Pipipipipip.... Tic Toc Tic Toc... ZZZzzzZZZzzz... Pipipipipip.... Tic Toc Tic Toc... ZZZzzzZZZzzz... Pipipipipip.... Tic Toc Tic Toc... ZZZzzzZZZzzz... Pipipipipip.... Com un rellotge aquesta rutina m'acompanya des de fa molts anys. (Segueix)

El cel continua ennubolat, la pluja no s'atura, porta així des de que has entrat al matí. La ciutat esta freda, veus els autobusos fins a munt de gent, amb els vidres plens de gotes i de mirades tristes, com si l'aigua els tregues la vida que sempre ens dona. (Segueix)