Una ciutat que no coneixes, una habitació d'hotel, un projecte per fer... tot és nou per tu, estas sòl i superaràs aquesta situació com les que puguin venir en un futur. (Segueix)

Mes darrera mes m'arriben els records d'aquells dies, mes darrera mes visc l'angoixa i el patiment d'aquella situació, mes darrera mes responent-me que no pots fer-hi res, que és així la vida, que s'ha de tirar endavant. (Segueix)

A mesura que passava el temps el silenci es feia més i més gran, la nostre falta de comunicació feia que fos innegable que ens estavem distanciant. Alguna cosa havia passat entre nosaltres i jo no sabia pas que era. Per més voltes i voltes que li donés, no acabava de veure que ens havia passat, com havíem arribat a aquell punt. (Segueix)

Tot semblava que anava força bé, l'últim cop vaig trencar la timidesa, i vam xarrar durant tot el viatge. La idea de que era una noia interessant no se'm treia del cap amb facilitat. Potser per aconseguir saber més d'ella, vaig mirar de quedar a barcelona després de la feina per poder tornar al mateix bus dels dies anteriors. (Segueix)

A la feina hi ha uns companys amb els que tinc molt bon rotllo, i sempre m'han fet enveja quan se n'anaven a prendre algo a barcelona, i jo pels motius de mobilitat de sempre, no hi anava. Fins i tot, un bon parell d'amics van marxar, i no vaig poder anar a cap dels sopars de comiat.

 (Segueix)

Aquell dia ja va passar, dificilment et trobaries a la noia misteriosa, aquella que vas deixar de banda el dia que vas perdre el bus. Això pensava jo, però un cop més, el destí anava a demostrar-me que lo meu és la informàtica, i no pas l'adivinació.

 (Segueix)

Aquella nit, no començava gaire bé, plovia i el bus no acabava d'arribar. Com sempre, la diagonal de barcelona estava saturada de vehicles, quarts de 8 mai és una bona hora per agafar el cotxe. Cada cop erem més esperant a la parada, fins que va arribar el bus. Solament parar, el conductor va obrir la porta i va sortir, ens ho va deixar força clar: el bus va ple, no hi puc fer res, us haureu d'esperar al que passa d'aquí una hora. (Segueix)

Quan una mare aten el seu fill, es com si el temps agafés un altre velocitat per ells dos, la seva mirada i la seva dedicació fa crear aquesta il·lusió, que passa desapercebuda per la gent que l'envolta, menys per aquells que anyoren aquells dies. (Segueix)

Per fi surto de classe, recullo tots els trastos, els fico a la cartera de qualsevol manera, i baixo corrents les escales que em porten al pati, saltant abans d'arribar a cada replà per "guanyar temps". (Segueix)

Que la vida et sorprengui, sortir del forat en el que tu mateix t'has ficat, pensar en positiu, no quedar-se amb la part negativa de tot. Viure el moment i no pensar en el que has perdut o en el que podries tenir i no tens. (Segueix)