Fa uns dies que ja he decidit fer un canvi en la meva vida. Deixo d'estudiar. No soc gaire d'explicar la meva vida en el blog (potser per timidesa), però això ho he volgut dir.

Una de les coses que he fet aquests dies va ser anar-me a Finlandia amb la mare i la germana d'un dels meus millors amics que resideix allà desde ja fa uns anys, per fer-li una visita. És la segona vegada que anava, però sempre que cau una bona oportunitat per viatjar, i m'ho puc permetre, doncs no la deixo anar ;).
Allà no vem fer gran cosa, a part de passejar, visitar restaurants d'arreu del mon, menys de finlandia (mira que som raros), anar de compres, visitar un poble amb cases tradicionals, pujar al tramvia, visitar una illa on hi ha una exfortalesa militar, i veure un partit de hockey sobre gel.
A si, també li vem donar al glogi.
En resum, el viatge era més que res per canviar una mica d'aires, i oblidar totes les preocupacions durant uns dies. I va anar força bé.
Aqui trobareu alguna foto, no son gaire bones, i tampoc surt ningú perquè com podeu deduir no soc gaire de penjar fotos amb coneguts.

Buff, mira que fa temps que no escric al blog, però entre una tonteria i l'altre, no sabia ben bé que escriure o deixar d'escriure, espero que no us hagi semblat una perdua tant gran com aquesta.
Mirare de fer-vos cinc-centims del que m'ha passat aquests dies...

El padovano, és un amic meu que treballa a l'hospital atenent trucades de visites. Cada cop que li faig una visita a la feina me n'explica alguna historia de ben sorprenent... Per exemple, ahir m'explicava que el van trucar per demanar-li el temps que feia a la ciutat, com si fos el servei meteorologic ves.

Se majestats els reis mags
Veient la proximitat de les festes nadalenques, he decidit escriure'ls aviat, perque tinguin la carrega de feina no tant atapeida al desembre com altres anys. Espero que la carta els arrivi, que valorin quin ha estat el meu comportament en aquest any, i que en base a això, decideixin que em portaran. Per ajudar-los en el que em podeu portar aqui us fare una petita llista de coses, que em farien servei...

Fa uns dies gracies a barrapunto, vaig descobrir un blog d'un noi que esta al japo. Doncs avui publica un parell de noticies on desmenteix llegendes que corren sobre els japonesos: que si la vaga a la japonesa es treballar 24hores, que si tot és molt car... m'ha semblat prou interesant per netejar una mica aquesta imatge que te un pais que sempre he volgut visitar. Heu conegut algun rumor sobre alguna altre cultura/pais que en realitat no fos com sempre s'ha dit per aqui? Això és podria relacionar amb la fama d'agarrats que tenim els catalans.

Ahir al tren, tornava a veure el que sembla una tònica d'aquests temps. Us explico, quan jo tenia 15 o 18, m'enrecordo que quan parlava d'informàtica i termes informàtics amb els amics, la resta de companys i companyes se'ns miraven amb una cara de que freakies que son aquests. Doncs els temps que corren, et pots trovar la persona més mudadeta; aquella que diries que no toca un ordinador ni per consultar el cataleg de les tendes de roba; que tindra compte de messenger, que sabra com va una grabadora de cds, o com es pot baixar música desde internet. Coses que també es podien fer quan jo tenia 18 anys, però que en aquell temps es veia com he comentat.

Això és el que deia un dels personatges de la serie Els Joves, aquell que anava tan penjat, que semblava que s'hagues fumat mitja dotzena de porros. No se si és aquest el prototipus de persona a seguir que tenen la gent d'entre 14 i 18 anys d'ara, que segons una noticia d'avui diu que 1 de 4 joves d'aquesta edat fuma una mitjana de 2'6 porros al dia. Mai he entes que li trova la gent a fumar, ja sigui porros o tabac, i si entrem en altres tipus de drogues, ja ni ho comento. Tothom en aquesta vida te problemes, i no crec que el fum se'ls emporti, i si es per altres motius, com ser més xulo, més """adult""", vaja...
Per cert, recordeu la mítica serie, aquells si que eren ben raros!! no se si encara la fan.

O això és el que pensava jo quan em vaig llevar dimarts, i a l'encendre la televisió, veig tots aquells soldats i tancs, per mig de madrid. Després de deu segons i escoltar el comentarista, vaig descobrir que ho feien per demostrar el "potencial" de les tropes espanyoles. Benvingut al dia de la hispanitat! Diuen, que és per honrar la memoria dels que han caigut en combat, fins i tot, van honrar els periodistes que han perdut la vida en guerres. Però algú es pot sentir honrat al veure desfilar tots aquests tancs?

Haurieu d'haver vist quina mandra tenia quan m'he llevat a les 5 per agafar el tren :(. Després d'un cap de setmana on he vist: hellboy, el espantatiburones i Good Bye Lenin, on també vem anar a Discotheque i vaig fer diverses voltes per barcelona, i com no per els problemes de sempre, no he dormit gaire, era imposible que no m'aixeques avui amb moltes ganes de quedar-me al llit. Ara us explico...