Tot i que la parella no deixaven lloc a gaire tranquil·litat, el silenci va continuar entre nosaltres, mentre un munt de possibles diàlegs se'm passaven pel cap, mentre ella i jo jugàvem una imaginària partida de tennis mirant de reüll el que feia l'altre, així, van passar els pocs minuts fins arribar a universitat, on ella, tot posant-se un xic vermella va reconèixer que m'havia vist més cops al tren. (Segueix)

Veig la vida en blanc i negre, de tant en tant alguns matisos de colors s'entreveuen o te'ls imagines entre tants contrastos de llums i ombres.  (Segueix)

Mai heu tingut una setmana d'aquelles que odies tot i tothom? tot et surt malament i no hi ha res que pugui sortir bé? Doncs així ha estat la meva setmana, realment odiosa... però ves, ahir vaig acabar de rematar-la tallant-me els cabells, no se com ho faig, però sempre que me'ls tallen, no m'agrada, sempre tinc la sensació que es passen de curts. Bé, avui sense motiu aparent m'he aixecat més animat i m'he dirigit cap a la feina.  (Segueix)

Els divendres és el dia de la setmana que menys ganes tinc de fer res,després de treballar tota la setmana, només tens ganes d'acabar, tornar a casa i descansar. Els divendres no m'agrada encetar nou temes i deixar-los a mitges, així que opto per agafar feines lleugeres i poc importants, que tingui clar que les podré acabar en aquell mateix divendres.  (Segueix)

Sembla que fos ahir quan va començar l'any, i ja gairebé estem a març, ha arribat el moment d'escapar-me per uns dies, fugir una mica de la feina, de la rutina i de moltes altres coses. Així doncs, m'he agafat un parell de dies i divendres que ve, torno a Madrid, això si, aquest cop no hi hauran duels fotogràfics, ni res que se li sembli, únicament un parell de bons amics amb ganes de xarrar i passar-ho bé.

Dissabte 17, son les nou i poc, el tren surt bé de temps, hi ha més gent de la que m'esperava trobar. Faig un càlcul aproximat del que hi ha a la motxilla, tot plegat deu pesar més de 7 kg, 7kg que solament poden estar en posició vertical si vull que sobrevisques la pantalla que ara estic utilitzant.  (Segueix)

- Tens un moment, Ignasi, saps on és el disc dur extern, aquell on tinc les imatges del discs d'ovo?
- Mmm... un moment (vaig a la calaixera, i agafo una clau, amb un clauer blanc, en ell posa Armari 4), aquesta és la clau de l'armari, no és cap dels que tenim els portàtils, estic gaire bé segur que està en el que obre aquesta clau.
El meu company agafa la clau i va a la zona dels armaris a veure si troba el que necessita.  (Segueix)

Taa xaaann ja he recuperat tots els posts de l'encant de les coses petites.... i... tots els comentaris!!! (^o^) ooohhhh!! Dos nits de feina per recuperar-ho i ja els teniu aquí, perquè tots formeu part d'aquest blog :). Bé, no demaneu com ho he fet, perquè un mag no revela mai els seus secrets ;). PD: No tinc ni idea de francès, així que podria ser que el títol estigués malament

Ahir parlant amb una amiga em va donar la referència d'un pis a Barcelona que acabava de trobar per internet. Com ella encara no ho te tot preparat per anar-hi, vaig pensar que potser jo podria anar-hi. Així, mentre anava cap a la feina, rumiava si era el moment o no de sortir de casa, d'anar-hi a veure'l... Però bé, com si algú m'ho digués, vaig pensar que no perds res per anar-lo a mirar, qui sap, potser és el teu pis ideal.  (Segueix)

¡Atención! atención! el tren que debía efectuar su entrada a las 7:20 va con retraso y llegará a las 7:45. Atención atención, los trenes de las 7:26 y 7:39 no podrán efectuar su salida porque los dos maquinistas que los llevan van en el tren que se ha retrasado  (Segueix)