Un matí més els ferrocarrils surten plens des de Sabadell Rambla, com sempre, no he arribat a temps de trobar seient, així que em poso al costat d'una porta, motilla sota les cames - on no molesta - i a mirar les cares de cada dia, simplement, un matí més. (Segueix)

Fa tres anys - mesos abans de que comencés aquest blog - vam canviar de casa, a una un xic més petita que la que estem ara. Des de llavors moltes coses han canviat al meu voltant, però avui el protagonista és un: en Yoshi. (Segueix)

La principal novetat del nou any, és que sere tiet. D'aquí pocs mesos el meu germà i la seva dona tindran un nen. Aquesta és fins el moment la novetat més important que hi ha en la meva vida personal. Potser per aquest motiu, fa unes setmanes se'm va passar pel cap un dels pensaments més freakies que he tingut fins el moment. (Segueix)

Des de fa un parell de mesos que m'han sorgit diverses propostes relacionades amb la fotografia: un regal per una bona amiga, un regal d'aniversari per una altre, realitzar una sessió de fotos a una altre amiga, una posible exposició de fotos meves (no de mi XD), realizar una sel·lecció de fotos meves per ampliar, imprimir i enquadrar per casa d'un amic, i la darrera, realitzar unes fotos a una parella de la que no us donaré més informació. (Segueix)

Això creia que és el que faltava per a que marxés el meu tren mentre el "segurata" de l'estació em feia un resum de les darreres noticies sobre la Renfe. Potser perquè li vaig caure en gracia, potser perquè faig massa cara de bon nen que no s'agrada emmerdar-se, però la cosa està en que en arribar aquest mati, passats 8 minuts de les 7, quan anava a timbrar la meva tarja de viatges, m'he trobat l'enessim freakie del tren. (Segueix)

Una vegada darrera d'una altre et creues amb la mateixa gent, matí darrera matí veus al noi vestit d'americana de línies italianes sortir del tren, a la noia baixeta de cabells arrissats que veies l'any passat i als repartidors de premsa gratuïta que fa una temporada agafaves però ara ja no. (Segueix)

Voltes i més voltes, idees i més idees, però no em surten les paraules per escriure-les, així doncs trencaré el gel, i explicaré com estic. (Segueix)

Bé, toca ser agraït a tots els que seguiu aquest bloc, tant als que comenteu com els que no, tant als que ho llegiu tot, com als que solament els temes que els interessen. A tots, gracies. (Segueix)

Fa pudor a goma cremada, per les finestres del tren, es pot veure com surt fum del primer vagó, és curiós com saps la pudor que fa goma cremada, però mai has vist com crema una goma. Em trec els auriculars i... (Segueix)

... no se si en el jardi podrem montar castells, és d'uns 200 metres, clar que tampoc volem castells de 7 pisos, els castells que facin no poden caure... ...si, la idea és que a més de fer-los una ruta per Espanya, facin una ruta per la seva gastronomia, per exemple, quan arribin a l'aeroport els podria en esperar una model vestida de flamenca amb una safata amb formatge i txacolí, i un dantzari (ballarí basc) fent un aurresku. (Segueix)