Després de portar tota la setmana sense escriure en el blog, bé, posant posts poc imaginatius (1, 2 i 3) per falta de temps i de la propia imaginació. (Segueix)

Veient que la Unmei, la Menxu i finalment la Nica, han decidit fer un post parlant de les seves ulleres, i que era l'únic de Manresa reconegut que no ho havia fet (vaja una excusa XD), he decidit... fer-ho.

Serà que tots els bloggers manresans porten ulleres? (Segueix)

Un cop passat el dia de reis, que ens queda? regals? muntanyes de paper i cartró, les rebaixes de gener? (Segueix)

Com fa uns mesos, he decidit tornar a anar a Avilés a passar uns quants dies de vacances, veure la familia, respirar aires més freds. (Segueix)

Ja fa uns dies que he tornat de Bath. El viatge va anar molt bé, per descansar i desconnectar. Mirar els problemes des de la distància ajuda a veure com encarar alguns d'ells, i descartar aquells que no tenen importància. (Segueix)

Veient que s'acaba l'any i que encara em quedaven la tira de dies de vacances, hem vaig decidir fa unes setmanes a anar a Bath (Bristol/UK), a veure un amic que esta allà d'erasmus. (Segueix)

Si fa unes setmanes us deia que el meu nou projecte es podia titular Last Man Standing, ara que ja l'he acabat, i que per fí, torno a treballar a sant cugat, el meu nou projecte se li podria dir el retorn del jedi. (Segueix)

No pensava pas que pogués viure sense la meva dosi d'oci a la xarxa, però fins el moment veig que tiro força bé. Al nou projecte a madrid no tinc gaire temps per navegar, i a més l'accés és mitjançant un proxy d'aquells que més que servir, inutilitza la xarxa. Només dir-vos que la pàgina del gmail no va bé. (Segueix)

Aquest podria ser el títol del nou projecte que estic fent a la feina, us explico. Fa un parell de semanes, quan els meus dies al projecte de barcelona arribaven al seu final, el cap de la empresa em comentava que aniria a parar a un altre projecte nou, tot una sorpresa! que personalment ja intuia. (Segueix)

Fa uns dies, remanant en l'iPhoto, recuperava una foto del yoshi (el gos de me germana). Ja fa més d'un any que campa per casa, destrosa coixins, sandalies, i altres coses. Però bé, de tant en tant, s'apropa, s'acurruca a les cames, i et fa comanyia quan et trobes malament. És una pena que no és quedes així de petit. (Segueix)