Desde el septembre del 2002 que envio emails de forma diaria amb una amiga, explicant-nos les coses que ens passen, les nostres inquietuds, i aconsellant-nos quan ens ha calgut. Hem arribat a uns 700 emails escrits per cada un, personalment em sembla una barbaritat, però m'ajuda, i m'és impossible parar de fer-ho, com suposo que li deu passar a ella. Com tinc la costum de guardar-ho tot, els tinc, i en ells si els llegeixes, pots observar la història dels darrers 2 anys de tots 2. És ben curiós observar com ha canviat la nostra vida en aquest temps tan curt. És bastant similar a escriure un diari personal, solament que saps que hi ha algú més que el llegeix.
Tan de bo que aquesta costum no s'acabi mai ;).

Això no preten ser un post romanticon, que explica una història d'amor impossible. Simplement bé a relatar un fet estrany que he tingut durant uns anys, els anys que he estat anant a barcelona anant en tren amb els catalans. El fet és simple, hi ha una noia, d'olesa (olesenca?? :S), que va fer una assignatura de la carrera al mateix grup que jo, que no m'enrecordaria d'ella si no fos perquè en les assignatures de sistemes operatius solen tenir un número baix de noies, me la vaig estar trobant en el tren de tornada desde barcelona la tira de cops, tot i els canvis que he tingut d'horaris de tornada me l'acabava trobant. Imagineu fins a quin punt arriba el tema, que ara que no baixo mai, el divendres passat vaig haver d'anar a barcelona per temes burocràtics, i me la vaig trobar en el bus de tornada.
No sento res especial per ella, però sempre he volgut saber que s'amaga sota aquella mirada trista.

Poden donar a reflexar molt sobre la persona que els escriu, com de la relació que tenen amb el que escriu el blog. Així de comentaris, en puc trobar de diversos tipus: d'esbojarrats com els que vaig tenir durant una època amb el besnet del tsar, la sandra, el sr ramon, i la sempre anyorada sra maria. D'afectuosos com poden ser els de la sakura, donot, o la també anyorada dora. D'imprevistos com son els de dani i saiez. D'interessants com poden ser els de l'Oscar i la judith.
Bé, els comentaris son com son, però sempre son benvinguts ;)

Una setmana més ha passat, i aquest blog ha anat treient noticies de tot tipus. Tot és gràcies a que els caps de setmana puc deixar publicades noticies que surten en un futur; coses del plog. Perquè si hagués de ser pel que puc escriure durant la setmana... buff, arribo que no se'm passen idees pel cap, algun cop miro d'apuntar-me la que sorgeixi, però gairebé mai escric. Bé, la que llegiu avui és la excepció la vaig escriure dimarts nit ;). A veure si demà puc preparar material per 7 dies més.

Sembla que ja em queixi i no porto ni un mes. Tampoc és que faci més hores de les que em demanen, però si que entre viatges i la feina a dures penes arribo a casa com per respondre algun email.
La feina fins el moment esta anant molt bé, avui he tingut un dinar d'empresa per "cel·lebrar" les "vacances" de setmana santa; encara que per 4 dies que tinc de festa, ja em direu si calia... em sembla haver viscut ponts més llargs.
Pel que fa la setmana santa, no tinc planejat res d'especial, així que el dedicaré als meus vicis: música, pelis, videojocs... qui sap si haurà alguna sorpresa.

Això vaig tenir ahir, reunió amb els cap del projecte, per veure com esta anant i per on s'ha d'anar. La veritat, és que vaig entendre poca cosa de tot el que es va dir, a dures penes porto 4 dies, i em falta molt per aprendre. Igualment, de la reunió alguna cosa vaig treure: més feina, que hauria de llegir més documentació i que en la empresa client son molt generosos. És una pena que no sigui de gaire utilitat per mi.
Bé, per fi és cap de setmana, puc descansar, i deixar per un parell de dies els viatges. A més, com vaig fer el cap de setmana anterior, miraré de deixar programedes algunes noticies.