Dos hores després...

Dos hores després de quan m'esperaven, vaig arribar a la hp. Anem per passos... ahir, abans de marxar, em van dir que em passes avui per les oficines que te la empresa a barcelona, que des d'allà em portarien en cotxe a la hp de sant cugat. Bé, avui arribo a barcelona, després de les ja 2 hores que tinc de viatge, i vinga, 2 hores més d'espera perquè no em poden portar en aquell moment. Finalment, arrivo a la hp i em presenten tots els companys de feina: noms, noms i més noms, en moments com aquests entens perquè quan anaves a la escola, els profes passaven llista cada dia. He sortit, i gairebé no m'enrecordo de ningú.
Pel que fa les eines que utilitzaré, en bona part son noves per mi, i del que teoricament se (Perl, scripting...) no tinc un gran nivell, però espero poder adaptar-me amb facilitat.
De les altres coses que m'han fet gracia, és que em paguen els apats i els viatges, cosa que no se si és gaire havitual en aquest pais.

Entra, assenta't, espera... llegeix

Així es podria resumir el primer dia a la nova feina. Vaig arribar, em van fer esperar, i em van manar que em poses a llegir el manual de la eina que faré servir. Ja m'han comentat que això és força havitual quan entres en una nova feina; a més, de que aquests dies en teòria estic d'aprenentatge. Però desde'l meu punt de vista informàtic, llegir un manual, sense poder fer proves en un ordinador de poc serveix. De la resta bé, l'ambient de treball és bó, i la gent d'allà és força jove, a més de que m'he trobat uns quants companys de facultat.
Bé, avui ja em toca anar a la HP, i em sembla que ja podré veure més clarament quina sera la meva feina aquests mesos.

L'últim dia d'un becari

Com ja vaig comentar fa uns dies, els meus dies com a becari s'acaben, i de fet, avui és el meu darrer dia. S'ha de dir que el temps avui acompanya força el dia, ennubolat i trist. Aqui deixo bons moments, i de certa manera, és el meu adeu a la vida universitària, encara que com també he comentat, no crec que sigui el meu adeu als estudis.
Ara no recordo ben bé que em va dur a presentar-me de becari la primera vegada, els calers potser? omplir el curriculum? ni idea. També recordo la tira d'entrevistes que he fet per aconseguir-ne una plaça, que si a la hewlett packard, que si al cepba, que si a la UB, que si a la meva facultat, que si al departmanet d'ensenyament, vaja... n'he fet més que per trobar una feina.
 (Segueix)

M'han agafat

La meva vida com a becari esta a punt d'acabar, avui m'han agafat a una feina nova, amb jornada completa i amb la que espero aprendre més coses, com cobrar més pasta ;). De la feina, poca cosa a dir, és una consultoria informàtica en la que començaré col·laborant en un projecte d'administrador de sistemes, però que  quan s'acabi aquest projecte, possiblement, si les dues bandes estem contents entraria a fer altres tipus de projectes més interessants.
En resum, més canvis en la meva vida. Ja us aniré explicant començo el 14 d'aquest mes.

Neu

Quants blogs deuen haver posat aquest títol, o de similars aquest hivern. Però és que per fi he tornat a veure nevar. A Manresa - la ciutat on visc - no neva des de fa la tira, bé, la setmana passada va caure alguna cosa, però no s'arribava a quedar. En canvi avui, he estat de sort, a l'arribar a barcelona m'he trobat la facultat de mates així (en color). Hi ha molta gent que no li agrada que nevi, potser soc molt raro, però a mi m'agrada, i m'alegra el dia, veure com cau a poc a poc, i que sense paraigües costa que et quedis xop. És una pena que un cop he sortit de la feina ja no quedava gens de neu :(.
He sentit que continuarà nevant aquests dies, a veure si estic de sort i acaba nevant a Manresa.
No voldria reincidir, però dedico tots els signes de puntuació al nostre amic bakala, que encara que jo els posi com puc, ell...

Anonimat

No se si a vosaltres us passa, però una de les coses que em fan més gracia dels blogs, és l'anonimat. Se que el meu no gaudeix gaire d'aquesta característica, ja que la majoria dels que deixeu comentaris em coneixeu personalment. Però fa gracia quan visites altres blogs, amb gent que comparteix les seves vivencies, els seus gustos, la seva forma de veure les coses. Les seves paraules fan que l'encant d'aquells vivencia arrivi a qui l'esta llegint, a la vegada que mica en mica et vas creant una imatge de com és aquesta persona.
Aquesta és per mi la gracia dels blogs, veure que sense gaire complicació la gent pot expresar-se a la resta del mon (que entengui la seva llengua, és clar ;) ).

Si juguen una pasta...

Mireu quina forma més original de fer propaganda sobre uns vidres de seguretat que tenen els de 3M. Ho he trobat avui a Microsiervos.

Resultat de la setmana

Després d'aquests 5 dies, puc dir que aquesta setmana ha estat força esgotadora, més que per la feina, pels agoviants viatges en tren, sort que a partir de dijous; si, una mica tard, em va donar per rescatar el meu antic discman, i fer de les anades algo més amè escoltant la discografia d'u2 que tinc gravada en un cd de mp3 desde ja fa uns anys.
A la feina no ha estat gaire estresant, els primers dies vaig acabar d'enllestir un projecte que feina mesos que arrosegava... i la resta vaig estar fent feina d'administrador de sistemes (configurar, i donar suport als usuaris... res de l'altre mon).
El costat bó de tot plegat, el de sempre, amb la ment ocupada deixes de banda els problemes, i tot se fa millor, tant és així, que he tornat a dissenyar una web, cosas que feia molts anys que no feia seriorsament. Crec que el resultat ha estat força bó, clar que cada dia en veig de molt millors.
Ara per la nit anirè al cinema amb els amics a veure Closer, crec que pot estar força bé, una mica drama romanticon... pero bé, demà ja us explicarè que tal va estar la pel·lícula.

Tornem a canviar...

Ja fa uns mesos que vaig canviar el disseny de la web, crec que es hora de canviar una mica, i alegrar el blog, així que he estat una estona fent un nou disseny. No se si és millor que l'anterior, però si més no és diferent. A si, he canviat també el titol, ara ja no és tan personal ;)


Tornada a la feina

Després d'un nadal no gaire bó, i de una setmaneta de baixa voluntària, demà em toca tornar a la feina, i com no, a recuperar les hores que no he fet durant totes aquestes setmanes. No es que estigui del tot bé, però tinc l'esperança que quan tingui la ment ocupada amb les coses a fer, deixaré de menjar-me el coco en altres coses. Sort he tingut aquests dies de la companyia d'alguns amics, sino... crec que encara estaria de baixa; en especial d'una que m'ha fet provar la tira de tes, i això que jo no soc gaire d'herves ;). Hi ha coses que no s'obliden!
Bé, vaig a dormir una estona, que demà toca tornar al tren, i llevar-se d'hora per motius laborals, no per mal de caps i atacs de nervis. Ja us explicaré!