So love is big, is bigger than us
But love is not what your thinking of
It`s what lovers deal
It`s what lovers steal
You know I`ve found it hard to receive
`Cause you my love I could never believe

Please (Pop) - Bono (U2)

Ja fa uns quants dies que vaig aconseguir un album d'aquest grup anglés. En la seva música troves trip-hop mesclat amb samba/bossanova. El seu major exit és Underwater Love, canço que em sona d'haver-la escoltat en algun anunci, com també en diversos recopilatoris de chill out. Una altre de les cançons que m'agradan força és la versió que fan de la canço brasilera:Aguas de Março (canço que m'agrada en qualsevol de les version que he escoltat).

Després de veure'l en altre blogs (Mini-d, Microsiervos ) m'ha sembla força interessant. Es fer una mena de petit resum musical, i passar la oportunitat a altre gent que tingui blog perquè si vol, faci el mateix. (Segueix)

Enessim recopilatori d'exits de everything but the girl, aquest cop amb remescles dels seus exits més importants. El titol de l'album, reflexa clarament l'actitud que tenia el grup en vers l'estil musical, quan van convertir-lo força amb el pas de temps, passant de musica tranquil·la (acústica) a la electrònica. És una pena que en aquest cd no sigui de noves cançons, però a tots els nostalgics sempre ens fa gracia tornar-los a escoltar.

Sota aquest nom s'amaga una cantant brasilera, que amb el més pur estil drum'n'bass i el seu dolç brasiler, crea una atmosfera que solament havia sentit amb els sempre anyorats Everything but the girl. Cançons com dos costas pro mundo, baque virado, sambassim, tudo de bom... bé tot l'album és genial. Per mi, la millor tria de drum'n'bass després del Temperamental de ebtg. Us el recomano a tots els que us agradi la musica de ebtg.

Bob sinclar aterra de nou amb el seus ritmes africans, amb ganes de trencar les discoteques house amb timbals i tot tipus de percusió africana. Escoltar aquesta nova sessió del mestre francés és lo més semblant a estar en mig d'un ritual tribal. Bob sinclar torna a demostrar que el seu coneixement de la música house, no és límita a la música cantadeta, si no que controla el house més potent amb aquests ritmes tribals. Us el recomano a tots aquells que us agradi el house de qualitat.

Una de les gràcies dels que ens agrada el house, és que molts cops també ens agraden la música que va arribar a donar lloc a aquest fenomen musical, o com a mínim aquest és el meu cas. Tant és així que fa uns mesos vaig aconseguir el darrer treball de la Sharon Jones and the Dap Kings, els desconec totalment, però la música que fan m'agrada força rotllo: soul/funk. Recorda la música que es troba en les bandes sonores de les pelis de tarantino. Potser son una mica clàssics, però m'agraden.

La discogràfica hed kandi, no es cansa de treure recopilacions de house i semblants. Fa unes setmanes van treure a la venta un nou volum del Stereo Sushi: Teriyaki. Com la resta de recopilacions conté el house cantadet, que entra facilment per la oida, i del que darrerament ja no es pot escoltar per aquestes terres, sino és que el busques a l'estranger :(. Per altra banda hed kandi esta a punt de treure una nou volum del Twisted Disco 02-05, que conté house però més fosc i electrònic. També és cantadet, però aqui ja no destaquen tant les veus, com ho poden fer altres instruments com la guitarra elèctrica o el baix. Tot combinat el fa un house molt més dur i energetic del que acostuma a treure hedkandi. Aquest tipus de house si que és el que es porta més per aquestes terres. Per cert, aquesta portada de Jason Brooks és bonissima.

Serge Gainsbourg - History of Melody Nelson: pel que se, és tot un clàssic de la música francesa dels 70-80, aquest album com l'estil pertany a aquella época, però pel seu rock minimalista em fa gracia escoltar-lo. Esta en francès.

Jane Birkin - Arabesque: d'aquesta noia no he escoltat més que aquest album que pel que se és diferent al seu estil havitual. És un album en directe, cantat en francés, amb un aire àrab que li dona un encant especial. Molt trànquil, potser fora del que estic acostumat a recomanar en aquesta web, ja que ni te instrumentació electrònica, ni res de semblant. He d'aconseguir algun album més per veure que tal son.

Ja fa uns mesos que vaig escriure el primer, i tampoc he escoltat gran cosa en portugues (ja sigui brasileny o de portugal). Però he trobat alguna cosa més:
Sergio Mendes & Brasil '66: cantant de clàssics tant incombustibles com Mas que nada, The Girl Of Ipanema, Batucada... aquest és tot un mestre de la música brasilera, amb el seu ritme, i amb aquestes dolces veus cantant en portugues. Te forces anys, però part de la música house/lounge ve d'herencia de temes d'aquests. M'encanta!!
Kenny Dope - Brazilika: sessió de house amb ritmes brasilenys/tribals, increible. Si us agrada Monica Nogueira, Salome de Bahia, o les remescles dels temes de Cesaria d'Evora, us encantara aquestes sessions, d'aquest mestre. Poca cosa més, recomanar-lo a tots els que us agradi el house.