Ho se, això d'escoltant japo gairebé te tantes parts com temporades te Friends, ves, si dona la casualitat que darrerament veig que escolto molta música relacionada, doncs ho explico :P.
Avui toca parlar de The Sushi Club, artista de diversos discs (Neo Sashimi, Sakura, Sushidelic)que obtingut darrerament, son d'un estil entre ambient i lounge, en alguna canço se sembla a Hooverphonic. Esta força bé, i acompanyen qualsevol tarda de feina en la que vulguis tindre música que t'acompanyi pero que no et distregui.
pd: per tots aquells que d'on trec el temps per escoltar tanta música, simplement utilitzo les 4 hores que perdo de viatges cada dia en el tren i metro. Això si el reproductor de mp3s se m'esta quedant petit, així que si em voleu regalar un iPod sera tot un detall.

Aquesta vegada no us parlare ni d'una artista, ni de cap cd. Sino d'un videojoc que triomfa al Japo, es diu Taiko No Tatsujin. El joc consisteix en utilitzar un timbal japones tradicional, i golpejar-lo per dalt o pels costats segons i quan t'ho indiquin per la pantalla. Si, penseu el mateix que jo, és una xorrada, doncs he pogut probar-lo, sense el timbal, i la veritat és que vicia bastant, una pena que solament estigui al japo.
En la pel·lícula Lost In Translation surten jugant a la maquina recreativa d'aquest joc.

La coneguda discografica de musica house/garage HedKandi te uns recopilatoris anomenat Stereo Sushi que reuneixen una serie de cançons house cantadetes, amb un estil molt melodic i elegant, molt recomenables per tots aquells que no us agradi el house tribal de la Subliminal. Que tenen aquests discos de japó? el titol, perquè no hi ha cap cançó cantada en japones en cap d'ells.
Pero com son uns bons cds, m'ha vingut de gust recomenar-los :P.

Tujiko Noriko és un artista que fa música a l'estil de Bjork, sota la curiositat de llegir el blog de Donot, he aconseguit un parell dels seus albums (per medis que no penso explicar ;)): Shojo Toshi, From Tokyo to Niagara. Sincerament no he tingut gaire temps per escoltar-los, pero amb lo poc que ho he fet us recomano que si teniu la oportunitat d'escoltar-ho no deixeu de fer-ho, trobareu en els seus ritmes algo força diferent a tot el que has pogut escoltar fins ara, o si més no, això és el que em sembla a mi.

Avui començo una serie de noticies que parlaran de música japonesa o relacionada amb el Japo. Si ja fa uns mesos us vaig parlar del darrer album de Dimitri from paris que estava bastant relacionat amb el japo, avui us parlare de la banda sonora de Lost In Translation, una gran pelicula que no us podeu perdre, que conte una serie de cançons d'un estil diria que alternatiu. Amb artistes com Air, Kevin Shields, Squarepusher. Per mi la millor canço és el Alone in Tokyo d'Air.

No, no us vaig a obrir una discussió sobre gustos musicals, que son molt variats, i ben segur que no coinciderem. No se si us passa a vosaltres, pero a mi hi ha una serie de cançons que m'han marcat, i em fan recordar diversos moments de la meva vida, bons i dolents, pero el sol fet de tornar a escoltar alguna d'aquestes cançons em fan viatjar en el temps fins aquells dies en que escoltava aquella canço per primera vegada.

Deixant de banda el mar, les piscines, els bikinis i els gelats :P, hi ha una cosa que per mi em fa notar que soc a l'estiu, i son els cds de música house. Si, en aquesta epoca de l'any surten la tira de sessions, recopilatoris, de cançons house cantadetes.
Si fa uns dies us parlava del Release Yourself, avui us fare cinc centims de tots els que he anat trovant aquests dies....

Ja porta tres anys fent-ho, i esperem que no ho deixi mai, el conegudissim DJ/Productor nord-americà ens torna a fer gaudir d'un parell de cds innolvidables (pre-party i party) amb lo millor de la música house. El nom de la sessió, no es gaire original: Release Yourself 2004, no es pot dir el mateix del que conté ;)
Aquest cop no us recomano que l'aconseguiu, sino que us ho obligo si us agrada el bon House, i no el que posen en les discos del meu poble, si es que se li pot dir house...

Buzzin' Fly Volum 1, és el nou album de Ben Watt  (ex component de Everything but the girl). Despres de que Lazy dog, el club house nocturn que duia amb Jay Hannan tanques les seves portes ja fa més d'un any, esperem que aquest nou album sigui tot un exit com ho han estat els anomenats Lazy Dog. Us recomano aquest album a tots els amants de la 2a etapa de ebtg, o a tots aquells que us agradi el house traquil·let, i elegant.