Entre freakies i freakies que he trobat en els trens, el que trobo més a faltar, son part dels companys que vaig fer aquests darrers anys. Amb ells he passat unes tres hores diaries explicant-nos com ens va, que fem, que deixem de fer, compartint silencis o estones de lectura, mots encreuarts o somnis mentre dormiem al matí.

No és cap article parlant de la estranya però genial pel·lícula de Bruce Willis. Vinc a comentar els últims freakies que m'he trobat al tren. L'últim canvi important de la meva vida ha fet que ja no viatge amb la linia dels ferrocarrils catalans del llobregat, per agafar la renfe de manresa-barcelona, i els ferrocarrils de sabadells. Amb aquest canvi he descobert una nova fauna que regna a la renfe: els micos. Aquests son joves, esbojarrats, van pel tren corrent, cridant, penjant-se amb les cames de les barres superiors... i molts cops acaben baixant a sabadell o terrassa (no us creeu una mala idea generalitzada de la gent d'aquestes dues ciutats). Fa uns mesos, els hagués classificat en el rang de Killos - dels que van amb el cotxe tunejat, amb makina al màxim - però al veure les habilitats acrobatàtiques d'aquests, he decidit classificar-los com els dotze micos. Espero no tornar-los a trobar.

Avui he tingut el plaer, de gaudir d'una nova versió de la farandula, pero amb diferents personatges. Aquest cop eren més joves, però la manera d'expressar-se i l'essencia dels continguts era la mateixa (...doncs una amiga meva ara treballa a tal lloc...). Ja veieu que és lo de sempre, la seva vida és tant aburrida que toca criticar (no parlar) la vida dels altres.