Ja fa molts anys que no veia un pelicula d'aquest superheroi, em sembla que des de batman forever, que va deixar el nivell prou baix com per no tornar-ne a veure cap més. Però ara amb la nova Batman begins, després de sentir algunes crítiques, de veure els actors que surtien, i de quin era l'argument, no m'he pogut estar de veure-la.

 (Segueix)

We wants it, we needs it. Must have the precioussss. They stole it from us. Sneaky little hobbitsesss. Wicked, trickssssy, falssse!
No, Not Master.
Yes. Precious. False. They will cheat you, hurt you, lie.
Master`s my friend.
You don`t have any friends. Nobody likes you.
Not listening. Not listening. (Segueix)

Això debia de ser el que pensava quan vaig optar per baixar-me Resident Evil Apocalypse. I és que de tant en tant, després de veure tanta peli bona, em ve de gust menjar-me una d'aquelles en les que no has de pensar, bé, és que millor no fer-ho :D. Així que m'enrecordava que la primera encara tenia un mig pase, i vaig creure que aquesta continuaria igual.

 (Segueix)

Aquest és un dels lemes de la peli que vaig veure ahir: Die fetten jahre sind vorbei (The edukators), ve a dir pel que tinc entes: "Cada cor és una cel·lula revolucionaria" (i si algú sap alemany, que em corregeixi). Daniel Brühl torna aquest cop per donar lliçons de moralitat a la societat alemana actual, encara que es pot aplicar a tota la societat occidental.

 (Segueix)

Dificil s'ho havia posat lucas per poder encadenar l'episodi II, amb l'episodi III de Star Wars, però reconec que se n'ha sortit força bé. La venjança dels sith enllaça completament tots els misteris que se't podien haver generat a l'episodi IV. A primera vista, no sembla que s'hagi deixat res.

 (Segueix)

Demà vaig a veure l'enllaç entre les dos trilogies més famoses de la història. No, no parlo del senyor dels anells i del padrino, sino del darrer episodi de Star Wars. De ganes no en falten i espero que no em decepcioni després d'haver llegit tan bones crítiques. Demà miro d'explicar-vos que tal.
Mentres espero, he modificat la plantilla de la web, perquè els comentaris sense avatar sortin amb el casc de soldat imperial. Així que qui no vulgui formar part del costat fosc, que es doni d'alta a gravatar.

Aquests darrers caps de setmana no he vist tantes pelis com estic havituat a veure, però això no vol dir que no en vegi cap, així que avui us comento aquesta producció canadenco-francesa La protagonista d'aquesta història Ès una cantant que no acaba de triomfar en aquest mon. Com sol ser tòpic en aquest tipus de vida, es droga, i no acaba de deixar-ho mai. Com sol ser també tòpic, te un fill, però no s'encarrega d'ell si no que el tenen els pares de la seva parella. L'argument no aporta cap novetat que no segueixi els tòpics habituals, però si que la forma de fer, l'estil de direcció, la protagonista, els ambients pels que es mou, les diferents llengües que es senten en la peli, fa recordar moltissim a la meva estimada Lost In Translation. Si aqui no hi ha una història amistat que pot ser amor, si que trobem la història d'una dona que vol recuperar el seu fill, però per aconseguir-ho, ha d'estar neta.

En pocs dies s'estrenara mundialment l'última entrega de la guerra de les galaxies, i com no, no m'ho penso perdre, però avui, he trobat un de les millors parodies que he trobat de tota la saga: StoreWars. Ideal pels fanàtics dels aliments naturals.

Internet esta ple de sorpreses, i només cal clicar quatre enllaços per veure-ho. Així em va passar fa uns dies quan vaig descobrir el blog de darth vader (via blogdecine). Sembla que amb les pel·lícules no en te prou, i necessita el seu propi blog per exterioritzar-se. Com comenten alguns, farà  servir la for&ccedila per escriure? Del seu blog, em quedo amb alguns dels enllaços que te: papiroflexia, noies... :D

Hayao Miyazaki, un dels mestres de l'anime - reconegut mundialment per "el viatge de chihiro" - m'ha tornat a sorprendre amb Hauru no ugoku shiro (Howl's Moving Castle). Una gran pel·lícula basada en una novela de Diana Wynne Jones, on demostra que el poder de la seva imaginació no te limits, i on tornen a apareixer esperits, mags i bruixes. La clau de tot plegat tornarà a ser l'amor que sent la protagonista. Aquest cop, això si, la història l'ha complicat una mica massa pels nens petits, però que igualment ben segur que sortiran tots ben emocionats. Ara em quedo a la espera d'aconseguir Steamboy de Katsuhiro Otomo.