American Splendor

Harvey Pekar no és el típic americà de les pel·lícules, no és la típica persona del típic somni americà, darrera la seva vida no s'amaga la història d'algu que ha fet coses grans. Harvey, és un americà més, amb una vida enfonsada en la rutina, d'una feina que no li motiva. Una de les poques coses que fan de Harvey algu diferent, és que un dia va decidir escriure comics sobre els fets de la seva vida personal. Creant el que es podriem anomenar anti-heroi americà. El fet és que el seu comic va triomfar, fins el punt de ser entrevistat a la televisió i ara fins i tot una pel·lícula, que és la que us estic comentant.
Entre pel·lícula i documental es podria classificar aquesta història en la que podrem veure a un Paul Giamatti encarnant perfectament la vida de Harvey, com l'autèntic harvey fent de narrador de la història. Una història sorprenent sobre com algú que des d'un punt de vista es podria classificar com un "don nadie", però que apren a vendre la seva història. De certa manera, es semblant al que molts fem amb els nostres blogs, explicant els fets de cada dia.

El poder del silenci

Pot el silenci transmetre sentiments? quina certesa hi ha en "una imatge diu més de mil paraules"? Kim Ki-Duk coneix la resposta a aquestes preguntes i així ho demostra en Bin-Jip (Hierro 3). Creador d'altres pel·lícules com la isla, o Primavera, Verano, Otoño, Invierno... y Primavera, torna a encantar-me amb la seva magia en la que per mi, és la seva millor pel·lícula. No li cal gaire diàleg per transmetre el que senten els seus personatges, una mirada, un silenci, una forma de fer li sobren per fer-ho.
L'argument explica la història d'un jove que s'aprofita quan els propietaris d'una casa marxen, per viure-hi uns dies en ella, sense que aquests se n'adonin, fins que un dia en una d'aquestes cases es trova que no esta buida. I no explico més, per no espatllar-la.
Bin-Jip també tracta el tema dels maltractaments a la dona, un tema que per desgracia existeix, i que no enten de cultures (ni de cultures ni de res, perquè no s'enten). Però igualment no es centra com en fan d'altres, sino que mira de donar un fil d'esperança a la gent que ho viu.
Com en altres pel·lícules de Kim Ki-Duk, la fotografia destaca, i engrandeix un cinema (korea) que ja de per si te molta cura en aquests aspectes, com he pogut observar.
No puc deixar de recomenar-vos a tots els que us agradi el bon cinema, o als que no tingueu prejudicis a l'hora de veure una peli, que la veieu, és molt bona.

Being Julia

Aquesta pel·lícula relata la vida d'una actriu teatral que ja no sap distingir quan esta sobre l'escenari i quan no, Julia escenifica cada moment de la seva vida com si d'una obra es tratés. La posible forta influencia del seu ex-director teatral, ha fet d'ella una de les millors actrius d'aquells anys, i així ho demostra als anglesos de la època.
En being julia, es pot veure el que sent Julia quan és considerada la millor actriu, com l'amor o el creure que s'esta enamorat influeix d'una forma tan forta, en algú que no sap distingir entre la seva feina i la seva vida personal. Annette Bening borda un dels millors papers de la seva vida, donant molta força a Julia en una pel·lícula on destaca ella per sobre de la resta d'actors.
Being Julia o "Conociendo a Julia" és possiblement la millor comedia que he vist darrerament.

Ran

Contrariament al que pensava, aquesta setmana santa no estic veient gaires pel·lícules. Però amb joies com la que vaig veure ahir se't queden poques energies de veure alguna altre. Aquesta obra mestre de Akira Kurosawa, és de lo millor que he vist mai, en ella es defineixen molt bé els sentiments, el que fa el poder, les ganes de venjança, i com no, la leialtat. A Ran es pot trobar un japó diferent al que es podia veure a els 7 samurais, el japó dels conqueridors i els conquerits, dels cap i els guerrers, de el marit i la muller.
Poc més és pot dir d'una obra de Kurosawa, és tot un mestre i ja fa temps que ho va demostrar. Vaig a veure si trobo alguna peli més seva.

Lola rennt

Pel·lícula alemanya de duració curta però de les que explica molt en poc temps. En ella es pot contemplar com el destí no és algo previsible, que el més lleuger canvi pot arribar a canviar les coses més importants.
Amb una banda sonora basada en música techno, la intriga de la pel·lícula, les ganes de saber que passarà amb lola i el seu xicot van en augment fins el desenllaç final.
Tot una obra mestre que us la recomano a tots els que no l'hagueu vist encara. En castellà es diu Corre Lola Corre.


Au reboir les enfants

Aquesta pel·lícula francesa explica la història d'un internat francès i catòlic de la 2a guerra mundial, en plena ocupació alemanya. El fet principal és la vida d'un estudiant jueu que és amagat pels monjos que porten l'internat. De forma que el fan viure amb la resta d'estudiants, tot i les previsibles diferencies de dogma que tenen les dues religions. Així el protagonista canvia el seu cognom jueu per un d'origen francès, i mira de passar desapercebut entre els seus companys.
Podem veure el comportament que tenia els francesos en vers els alemanys, alguns a favor d'ells, i d'altres en contra. En ella també es pot observar la ignorancia que regnava en europa sobre el que succeia en els paisos del voltant. No cal oblidar que la pel·lícula esta basada en un fet real.
Com la majoria de pel·lícules d'aquest tema, em porten a pensar si això és possible en el mon actual. Potser no tant properament, però crec que si ens deu passar en part dels països de fora d'europa, com es pot veure.

El Maquinista

Ja fa uns mesos que aquesta pel·lícula es va estrenar als cinemes, però fins ara que no he aconseguit veure-la. Explica la història de Trevor Reznic; un treballador de fàbrica al que la vida se li enfonsa, i sense saber perquè, el seu insomni no li deixa veure les coses clares. És un bon thriller, amb un bon final, que no et deixarà trànquil fins que acabi. De l'actuació de Christian Bale és clarament destacable la seva adaptació al paper, arrivant la 3a part del seu pes. Veure'l d'aquella manera crea angoixa. En resum, no esta gens malament.

Una història d'amor i guerra

Això és un largo domingo de noviazgo, una de les peli que vaig veure el cap de setmana passat. Aquesta pel·lícula explica la història d'una parella que s'ha de separar a principis de la 1a guerra mundial, després de haver passat tota la infantesa/adolescencia junts. Un cop s'acaba la guerra, Mathilde (Audrey Toutou) rep la noticia de que la seva parella és morta, perquè va ser condemnada per autolesionar-se amb l'objectiu de deixar el front de batalla i poder tornar amb la seva estimada. El seu cor diu que no pot ser així, que ell no és mort, i juga amb el destí fent que si passa una certa cosa, és perquè el seu Manech és viu. Com enamorada que esta decideix investigar si realment és mort.
És una maca història d'amor, dirigida i protagonitzada per la gent que va fer la genial Amelie. Com no, no ha superat la genialitat d'aquesta ni de bon tros, però això no nega que sigui una bona pel·lícula, en la que es pot veure clar, l'estil que Jean-Pierre Jeunet va mostrar en Amelie.

Més sobre l'episodi III de Star Wars

Ahir no se si algu va tenir la sort de veure-ho, però a antena3 van passar a les noticies de les 21:00 el trailer de l'episodi III. Com jo no he estat d'aquests afortunats m'he posat a buscar per internet a veure si el trobava. Fins el moment solament he pogut veure aquesta versió, de qualitat pesima. Se que també hi ha una versió a la pàgina oficial de starwars, però solament és pels usuaris registrats. A veure si quan torni a casa el puc trobar.

El polaquito

La última del dia, no escriure cap crítica més per avui. Acabo de veure aquesta pel·lícula argentina, i no m'he pogut estar d'escriure un comentari. El polaquito és un noi argentí que mira de guanyar-se la vida cantant tangos en els trens. Com tots sabem, la situació a argentina no és gens fàcil, la mafia i la corrupció son la base del societat. L'amor que te el nostre protagonista per la pelu és massa gran per aquesta forma de vida.
La pel·lícula explica un fet real, deixant veure una imatge d'un poble que viu una situació difícil. De certa manera em recorda Ciudad de Dios; una de les millors pel·lícules que he vist mai.
Com altres vegades que he vist pel·lícules sud-americanes, he de reconeixer que l'accent d'aquest supera qualsevol de les anteriors, m'ha costat entendre alguna cosa del que diu el viejo.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8  Sigüent»