In Good Company

Poca cosa a dir, sota la intenció de veure més pel·lícules de la jove actriu Scarlett Johansson - que tant em va agradar a Lost In Translation - vaig aconseguir (ja podria dir algun cop baixar): In Good Company. Pel·lícula americana on les hi hagi - que no aporta res, sincerament. Per passar el temps i poca cosa més. L'actuació d'ella tampoc sobresurt, i esta al nivell de la peli en general. Algo fluixa. Explica la història d'un pare que acaba treballant a les ordres del xicot de la seva filla, sembla rebuscat no? poc més a dir.

L'Aviador

Ja feia uns dies que no comentava pelis, però com us podieu imaginar, no era perquè no en veies, sino, perquè potser no en tenia temps de comentarles :D. Bé, després de sentir molta gent que no volia o que no li feia gracia veure The Aviator, perquè deu ser pesada, i deus acabar del Leonardo diCaprio fins els... vaig decidir veure-la igualment, a) perquè tampoc tinc mania a aquest actor, i b) perquè més mani en tinc a d'altres que si que fan autentics monolegs de pel·lícules (1,2,3).
 (Segueix)

Los chicos del coro

El cap de setmana passada vaig continuar amb la sessió de pelis nominades als oscars, no perquè aquestes siguin les millors pelis, sino perquè en general solen ser bones. Així que vaig aconseguir aquesta, que parla sobre un vigilant d'un internat que intenta canviar el funcionament de l'internat, i dels mètodes d'aquests, amb la música. Això em sona d'altres pelis, i més recentment d'una en concret (per cert, amb un doblatge al castellà horrible). Sobre les cançons i els coros, res a dir, no en se gaire d'aquests temes, però em van semblar ben fetes, a més que no fa de la pel·lícula algo avorrit. Sobre la peli, poc més a dir, distreta i poca cosa més.

Hotel Rwanda

Curiosa e impactant pel·lícula sobre un fet real i d'actualitat, com és la guerra civil a rwanda, en la que el mon occidental en te força culpa. Si que es pot considerar un drama amb facilitat per caure la llagrima, però realment el fet no debia ser per menys, el fet de veure com un pais es destrueix, i el mon occidental el deixa fer, perquè com tampoc en pot treure res (com d'altres en el que encara hi son...), el deixa de banda, i solament es preocupa de que'ls seus surtin tant aviat com sigui possible.
La pel·lícula m'ha agradat força i la he trobat força distreta. Te una remicencia evident amb La llista de schindler, però potser sent aquesta d'una forma no tant elegant i si més crua. No cal dir que l'actuació de Don Cheadle esta força bé, i sorpren, després de veure que sempre que l'he vist, fa d'actor secundari, i amb uns papers no gaire grans.

I si aquesta és la darrera vegada que ens veiem?

Quants cops hem fet aquesta pregunta quan ens acomiadem d'algú? quants cops ens hem tornat a veure per fer la mateixa pregunta, i quants no? La vida dona moltes voltes, i les oportunitats no es poden deixar correr així com així. Tornant al que volia comentar, acabo de veure Antes de amanercer (before sunrise), i la segona part Antes de atardecer (before sunset) (original aquest segon ;) ). Expliquen la historia den Jesse i la Celine, els dos es coneixen en un tren de camí a Viena, i a partir d'allà sorgeix l'amor. Dos perfectes estrangers desconeguts en una de les ciutats més maques d'europa, o això diuen. Podrà la magia d'aquesta ciutat enfortir l'amor que hi ha entre tots dos?
Tot això és la primera part (antes de amanecer), en la 2a els anys han passat - 9 per ser exactes - qui sap si l'amor entre tots dos continua igual?
En resum, us recomano veure totes dues pel·lícules, per mi son genials, una mica romanticones... però de tant en tant, ja m'agrada veure coses d'aquestes.

Ray

Genial pel·lícula biogràfica de Ray Charles, amb una genial actuació de Jamie Foxx. Com tots sabeu, Ray és un pianista negre cec, que mira de guanyar-se la vida tocant el piano i cantant. A mesura que la història tira endavant veurà que alguns no son tan amics com diuen ser. A més els seus problemes amb les drogues l'acompanyen durant els inicis de la seva carrera, fent que gairebé destroci la seva vida.
La pel·lícula esta molt ben feta, la història ben explicada de forma que enganxa, la música com és d'esperar, és sincerament genial. I com ja he comentat, l'actuació de Jamie esta fora de si.

Toro Salvaje

Sota la recent Million Dollar Baby, he decidit rescatar un clàssic de les pel·lícules de boxe: Toro Salvaje (Raging Bull). Tot un classic de Martin Scorsese amb Robert deNiro encarnant a un Jake La Motta, en tota la seva essencia. Robert deNiro, guanyador d'un oscar per aquest paper, se surt, la seva actuació i la seva adaptació als requeriments físics del paper és genial. Per altra banda, la pel·lícula en blanc i negre guanyar un ambient més fosc, a la vegada que no queda tan berruer la sang que cau del boxejadors. Tot una obra d'art, amb temàtica semblant a la de Million Dollar Baby, però amb un estil clarament diferent.

Failan

En la recerca d'algun pel·licula més de Min-sik Choi - protagonista de Oldboy - vaig trobar-me amb aquesta pel·lícula. Explica la història d'una jove xinesa que emigra a Korea. Per poder-se quedar allà, es casa amb una mena de yakuza, el que no sap, és tot el que hi ha darrera d'aquest matrimoni. A partir d'aqui la història anirà agafant un camí del tot sorprenent.
El director potser abusa dels plans darreres les finestres, vale que estan ben triats, però arriva un moment que un ja s'hi fixa. Per altra banda també va intercalant fets que passen en instants de temps diferents.
Trobo que és una peli distreta, amb una història d'amor que va creixent a mesura que passa el temps. Us la recomano si voleu veure algo diferent.

Entre copas

Una altre peli que vaig veure el cap de setmana passat, i que fins avui... Bé, Entre Copas narra la història de 2 bon amics: Jack i Miles. Com Jack es pensa casar, Miles aprofita per passar la darrera setmana amb ell abans de que ho faci. En aquesta setmana, Miles li vol ensenyar a Jack a apreciar el vi, i ensenyar-li les varietats que hi han. Per fer-ho agafa el cotxe i recorren part dels estats units. Miles no sap ni de bon tros tot el que passarà en aquesta aventura. A entre copas també es pot veure el pessimisme al que pot arribar un home quan ja no te esperances en tornar a trobar l'amor.
Trobo que esta ben feta, i fa passar ràpid el temps mentres et venen unes ganes de saber tant de vins com el Miles. És una molt bona candidata als oscar d'aquest cap de setmana.

Ghost World

Ja fa uns dies que la vaig veure, però fins avui no he tingut temps per escriure un comentari sobre ella. M'ha semblat força curiosa, la vaig veure sota recomanació d'un bon amic, i perquè em vaig adonar que sortia la Scarlett Johansson (protagonista de Lost In Transalation), quan era força més joveneta. Enid (Thora Birch) i Rebecca (Scarlett Johansson) son un parell de noies dels estats units, fora de lo que estem havituats a la tv, no segueixen cap moda, ni son cap producte americà. Entre les seves activitats, tenen una especial atracció per tot tipus de freakies (vaja, com jo al tren ;) ), aquesta atracció fara que aquell estiu faci canviar les seves vides.
Sincerament m'ha agradat força, la he trobat distreta i animada. Entre les coses curioses, la col·lecció d'ulleres de l'Enid, en la que cada escena et sorpren amb unes noves.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8  Sigüent»