Der Untergang

Complicada el·lecció tenen els de la academia dels Oscar per triar la millor pel·lícula estrangera. M'explico, ahir vaig veure Der Untergang ("El Hundimiento" en els cinemes castellans), em va impresionar, i fins un cert punt sobtar.
La pel·lícula explica les últimes hores d'adolf hitler, i de la seva gent més propera en els refugis antiaeris de berlin. A mesura com passa el temps, la gent dubta més de les seves possibilitats com més gent el dona per boig, i com el traicionen. Però també n'hi han que el segueixen cegament, pensant que els treurà de la catastrofe en la que estan inmersos; com és el cas de la seva amant Eva Brown, o de la seva darrera secretaria.		Crua i dura, la narració de les últimes hores de Hitler
 (Segueix)

Ull per ull ens deixa a tots cecs

Això va dir Gandhi, i quina raó tenia. La venjança no ens du a cap lloc. Però això és el que no saben els protagonistes de Boksuneun naui geot (Sympathy for Mr. Vengeance). La darrera pel·lícula que he vist de Chan-wook Park, el director d'Oldboy (una genial pel·lícula que us vaig comentar fa uns mesos). En Boksuneun naui geot, ens introdueix en la vida d'un noi sordmut, que fa el que sigui per curar la malaltia de se germana, en aquesta fe cega la mala sort l'acompanya, i no tot acaba com ell vol.
Aquesta obra no m'ha semblat ni molt menys tan bona com Oldboy, però si que ha estat força distreta i sorprenent en alguns moments. El que no canvia gens, és la violencia, que també estava en Oldboy, solament que aqui no esta reflexada d'una forma tan artística.

Million Dollar Baby

Quina obsesió tenen els americans amb la persona que no és res en la vida i que a força de voluntat aconsegueix millorar de forma impresionant. No crec que us descobreixi res sobre de que va aquesta pel·lícula. Tornant a la pel·lícula es poden distingir dos parts - totalment diferents - fins el punt que es podrien fer perfectament dos pelis, perquè cada una abarca 1 tema, és potser en la 2a en la que Million Dollar Baby fa que sigui bona, és la part no tant americana, que aborda un tema important en la societat actual, i que d'altres pelis que he comentat recentment parlen - i no dic més. Pel que fa les actuacions dels protagonistes, crec que esta força bé tant el Clint Eastwood com la Hilary Swank, però que tampoc és molt bó. Un altre fet que em va sobtar son els enquadraments, que estaven molt bé, no se perquè m'hi vaig fixar, perquè tampoc destaca per la seva bellesa visual.
Recomano que la veieu, pero per la 2a part, que sino...

Y tu mama tambien

Buff, qualsevol diria que estic en el paro; no, pero gairebé. Com tampoc tinc gran cosa a fer, i molta peli per veure doncs a això dedico el meu temps lliure aquests dies. Sota la recomanació d'un amic meu vaig rescatar aquesta pel·lícula. Personalment no la he trobat gaire bona, un final fort per millorar una historia que en general no te gran cosa. Massa sexe i massa vulgar, clar que és el que volen donar a aquest parell d'amics. L'argument és l'estiu que passen un parell d'amics mexicans quan la seves xicotes se'n van a europa a passar l'estiu. A partir d'aqui descubriran coses que no se les esperen i no tot tornarà a ser com abans.
Sobre l'accent, he de reconeixer que també és força complicat, trobo que en comú amb Maria llena eres de gracia, el cinema sudamericà desconeix el que és un microfon direcional, o resaltar les veus dels protagonistes als quals no se'ls sent encara que pugis el só. Això afegit a que parlen ràpid, i sense obrir la boca, és fa complicat si.

No tengo miedo

Enessima pel·lícula d'aquests dies. Que puc dir, n'he vist de més bones aquests dies. La curiositat, quin nen no te curiositat? ho vol saber tot, vol esbrinar coses noves, vol saber el perquè d'elles. Quin fill no dubta dels pares, i li agrada tenier els seus secrets, o coses que no vol explicar als seus pares. Aquesta pel·lícula tracta d'això, un nen, descobreix un fet que l'impacta, i vol saber el perquè. Per primer cop en la seva vida veurà lo complicada que és la vida dels adults, i que mai compendrà fins que sigui un d'ells.
No esta malament, però tampoc ha estat una peli genial.

Capturing the Friedmans

Sabem tot el que fa la nostra familia? coneixem els conviuen en el mateix sostre que nosaltres? Els friedman son a primera vista la típica familia, amb els seus estira i arronsa, i com moltes de la epoca amb una adicció a filmar tot en cintes de video que espanta, però gràcies a aquestes filmacions, s'ha pogut fer aquest documental. On s'entrevista i s'explica com era la familia Friedman, i com la familia més normal amagava coses que ningú s'esperava. O això és el que ens vol fer creure la famila quan desconeixien de les activitats sexuals del pare i d'un dels fills. El documental intenta donar justificació a lo injustificable, com un home pot arribar abusar d'una colla de nens, i com la influencia d'ell pot fer que el seu fill segueixi aquesta vergonyosa costum. I que va poguer originar aquest instint sexual en el pare. Bé, us recomano que el veieu si no ho heu fet ja, esta força distret i no et deixa indiferent.

Finding Neverland

Una pel·lícula més del Johnny Depp, així es podria resumir aquesta pel·lícula. Però no ho entengueu com una cosa dolenta, sino tot el contrari, personalment la majoria de pelis que fa m'agraden, si que és veritat que sempre fa el mateix tipus de paper. Però totes els seus papers tenen una magia de la que en Finding Neverland en desborda. Bé, Finding Neverland explica la història de com l'escriptor J M Barrie, arriba a escriure Peter Pan a partir de la relació amb una familia sense pare.
La magia de l'escriptor ens va encaminant mica en mica, fins la terra màgica de mai més. Una pel·lícula maca on les hi hagi, i una recomanació per tots. A més, la fan als cinemes aquests dies, encara que jo en un afan boig de buscar les pelis en vo, per millorar el meu horrible anglés, la vaig aconseguir en vo.

Maria llena eres de gracia

Cap de setmana de pelis, bé, solament 3 fins el moment. Ara us comento aquesta pel·lícula colombiana que explica la història de Maria; una noia jove de colombia que atrafegada amb els problemes de la seva vida, decideix fer de mula (persona que transporta petits paquets de cocaina en el seu estomac). A partir d'aqui la història no explica res que no es pugui un imaginar (o deduir).
Com ja havia sentit, l'actuació de Catalina Sandino Moreno ésta força bé, i encarna bé la por que te al fer aquesta dura feina, i la tranquil·litat que ha de fer veure a la resta perquè no sospitin d'ella.
Potser la cosa que m'ha sobtat més, és que entenc més facilment una pel·lícula argentina, que una colombiana; l'accent colombià em costa d'entendre, ja deixant de banda que anomenen algunes coses de forma diferent.

Underground

Aquesta és la pel·lícula més important que ha fet Emir Kusturica, situada a Belgrad en la 2a guerra mundial, ens mostra el mentres i el després de la guerra en la vida d'un trio amorós. Encara que es podria pensar que la pel·lícula és belica, la veritat es que de guerra ben poca es veu, i si que s'agafen videos dels fets reals que van passar en aquells anys. Underground com Gato Negro, Gato Blanco és una comedia de la que no pots veure com acabarà, de fet ni com transcurrira la historia, d'una forma esbojarrada la història va passant fins que arriva el final. Us la recomano si voleu veure una forma diferent de fer comedies.

Sonatine

Acabo de veure aquest film del sempre sorprenent Takeshi Kitano. Aquest cop explica la historia d'un grup de mafiosos al més pur estil dels famosos yakuza. Però a diferencia d'altres pel·lícules d'aquest genere, Kitano mostra l'altre banda dels mafiosos, que fan en el seu temps mort, o que hi ha després de que matin alguna persona.
La veritat és que Kitano sempre em sorpren, tant un dia t'explica una historia d'un nen que busca se mare, una estranya historia d'amor, la historia d'un samurai cec, o d'un altre amb sexualitat dubtosa. Pero en la majoria sempre es reflexe algun acte tradicional japonés com alguna escena on l'home més dur fa el ridícul fent riure a la gent que l'envolta. Vaja, ara faig recompte de totes les pelis que he vist d'ell i em quedo ben sorprés.		Un film de Takeshi kitano

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8  Sigüent»