Ahir vem anar a veure la nova pel·lícula de M. Night Shyamalan, personalment la vaig trovar força fluixa, previsible en molts moment. Shyamalan, director/productor/escriptor de la conegudissima i mitificada el sexto sentido, ens vol tornar a situar en una situació insolita, com també va fer a Señales, o El Protegido, pero per mi aquest cop no li ha sortit gaire bé.
El principi de la pel·lícula on vol introduir la vida del poble, és fa llarg i pesat, la historia d'amor que relata és força típica amb final deduible. La idea del poble tancat i perdut de la ma de deu no és que sigui gaire original. En resum, crec que al senyor Shyamalan li estan influint molt desde hollywood, i tot el que va oferir en un passat, aquesta pel·lícula no ho te.

Aquesta pel·lícula, si és que se li pot dir així, va ser el que vem veure al cinema ahir divendres. Sota recomanació del senyor ramon, ens vem dirigir al cinema, i descartant altres pel·lícules que no deuen ser genials, pero si més no, distretes, vam veure una de les pitjors pel·lícules que he vist mai al cinema. Si en el seu dia, de Hackers, vaig sortir dient que la música estava bé, d'aquesta no es pot dir res de res.
Ja es un genere, que no m'agrada gens, però és que no feina ni por ni res. Feia més fàstic que res. Així que res, us recomano que no aneu, ni la llogueu en el videoclub quan sorti.

Aconsellat per les recomanacions de Dora he aconseguit "Cosas que nunca te dije" de Isabel Coixet. Com totes les seves històries, i amb la seva forma d'explicar-les, m'ha tornat a cautivar. Per mi encara és millor que "A los que aman", i potser no tant forta com "Mi vida sin mi", pero també boníssima.

No, no és perquè el Jackie Chan hagi fet la seva enessima pel·lícula, és perquè l'altre dia vaig veure Phone, una koreana, a l'estil de Ringu, o de moltes altres que ens invaixen aquests dies. Tot es bassa en trucades de telefon, i d'un misteri que s'ha de resoldre. Ben segur que si us agrada el gènere de por, aquesta us en fara.

Com cada estiu, el munt de películes dolentes que arriven a la gran pantalla, és força gran. Pero sempre hi ha alguna cosa bona entre tanta ferralla. Així que us explicare les que he vist jo recentment: Yo, robot, Fahrenheit 9/11, Secretary.

Aquesta és la película que he vist avui al matí, escrita i dirigida per Isabel Coixet (coneguda per Mi vida sin mi), torna a explicar una historia trista, plena d'amor, de secrets. Que us fara reviure totes aquelles situacions en les que heu estimat a algu sense poder ser correspos. Molt recomenable si us va agradar Mi vida sin mi, i us podeu permetre veure una peli trista ;).

Com ja no tinc examens, ara puc veure pel·lícules a casa sense pensar en que hauria d'estar estudiant, així que aquest cap de setmana n'he vist unes quantes, i aqui us donare alguns comentaris sobre les que he vist aquest cap de setmana: Shrek 2, Harry Potter i el presoner d'Azkaban, Tokyo Godfathers i Oldboy.

Marlon Brando va morir ahir divendres 2 de juliol als 80. Actor de películes com "El Padrino", "Un tramvia anomenat desig" i "Apocalypse Now". Mai sera oblidat per tots aquells que ens agrada les grans películes.
Ja es casualitat que ahir fesin una de les seves darreres películes a Telecinco: "The Score", no se si ja es savia o no, ja que jo m'he adonat avui de la seva mort.