Recordo encara com les meves ombres lliscaven suaument sobre el seu cos, projeccions dels meus desitjos traçaven el que part de mi voldria haver fet. Contrasts de llums i ombres xiuxiuejaven tot allò que sentia per ella, fruit del neguit, amb forma de paraula, però sense la possibilitat de comunicar van morir allà on moren els amors indecisos. Al final, aquella nit de tardor, va tornar a cobrir l'esborrany del que podria ser una nit perfecte.

No, no estic mort, estic molt desconnectat, i tampoc penseu ara que hi ha novetats a la meva vida, que tot continua igual. No se m'ocórrer que escriure, i per tant, no escric. Però bé, avui vinc a recomenar-vos un dels darrers grups que he descobert, els I got you on tape.

No tinc ni idea si son molt vells o no, però si us puc dir que és de lo millor que he escoltat ens els darrers mesos. Les seves melodies d'aires melancolics estan carregades de sentiment.

El seu videoclip segueix la linia minimalista d'altres grups del moment, pel que no és massa innovador, però que més dona si totes les cançons de l'àlbum son genials? pels que vulgueu baixar, dir-vos que l'album és diu igual del grup, i que si us agrada la canço del video us encara tot l'album.

Una de les moltes manies que tinc és allunyar-me de tothom quan parlo per telèfon. No se si és perquè tinc problemes per escoltar el que em diuen o perquè no m'agrada que m'escoltin la conversa la gent que m'envolta. Sigui com sigui, quan em truquen m'aixeco i me'n vaig quatre o cinc metres per estar tranquil.

Aquesta mania s'ha vist ampliada amb les noves idees en el mon de la telefonia... A qui collons se li va ocórrer la genial idea de posar música mentre sonen els tons? ho odio! moltíssim! depèn de que sona no sento els tons, i no se si m'han despenjat o no. La majoria de cops, la música que sona, sona distorsionada... i lo més ridícul encara... si ningú es truca a sí mateix, quin sentit te posar-se la teva cançó comercial preferida?.

Sigui com sigui, aquests últims mesos, trucar als meus amics pot arribar a ser una penitència. Com pot ser que aquest s'hagi posat Antonio Orozco, i l'altre, te la Shakira. El resultat sol ser sempre el mateix, trobar-me empipat quan despengen.

Quins dies! això del pis és un no parar, combinar-ho amb la vida social habitual; birres cada dos setmanes, amics de sempre, noves amistats, nous experiències fotogràfiques... fa d'aquests un no parar, en el que els diumenges es tornen el dia de relax, el dia en que poso fre a tot plegat per començar la setmana amb una mica decència ;).

El pis ja te electrodomèstics, llit, taula i cadires del menjador, taula de l'ordinador... i tots els estris per cuinar i viure... queda poca cosa per enllestir encara, una d'elles el gas, l'altre l'adsl, però de compres per viure crec que ja no queda cap.

El pis absorbeix bona part del temps entre-setmana, però per sort, de tant em dono un descans. La setmana passada van ser les festes de Gracia, amb molt bona companyia. Tot i que les fotos no van sortir del tot bé, si que vam riure molt i va ser una experiencia genial.

Aquesta setmana: festes de Sitges, és la segona vegada que em conviden, aquest cop algunes coses canvien, vaig al pis d'aquest amic, gaudiré de birra feta per ell, que esta de collo..!! i a fer gresca i fotos fins que el cos aguanti. Ja tinc ganes de posar-me a prova i superar les fotos de l'any passat.

Les coses van bé, no?

T'eixugues el cabell, t'eixugues la resta, et mires al mirall, i t'acabes de pentinar. Bé, tecnicament, lo meu no seria pentinar-se, perquè no utilitzo ni pinta, ni tampoc raspall. Amb la tovallola i quatre ditades deixo tot on m'agrada. El tema és que l'altre dia acabant de colocar els cabells en el seu lloc em vaig trobar un cabell blanc. Tranquils, aquest no serà el típic i estúpid post sobre la primera cana, ja que em sembla que és la segona que em trobo, o si més no, que recordi. Bueno, potser estúpid ho serà...

Albinització!! segur que m'estic tornant albí! això és el que em va passar pel cap. Com a tots, quan pensem en albí, ens surt el nostre per sempre estimat floquet de neu, però hi ha una diferencia considerable en densitat de cabell, pel que no vaig intentar generar cap imatge d'aquestes que corren de: si ajunto el michael jackson i la barbara streissand surt... si ajunto l'ignasi i el floquet surt...

La teoria de l'albinització semblava força interessant, fins que el senyor google me la va tirar per terra en menys de 0.2 segons.

Després vaig pensar en la teoria popular dels disgustos... però no recordava cap de destacat... així doncs, jo tenia raó, estic en un procés d'albinització, i he decidit deixar aquest cabell blanc al meu cap fins que google reconegui que l'albinització existeix com a procés.

Tanque, localizame el punto de salida que tenga mas cerca, qui sap si Neo podria acabar al meu pis, en el que ara per ara únicament hi ha un telèfon de cable. Es sorprenent com els de telefònica van que volen per donar d'alta el telèfon, però per donar de baixa l'adsl o altres procediments t'hi pots estar mesos.

La cosa és que ja he sol·licitat tots els subministres i l'únic que tinc és el de telèfon, me n'alegro que hagi anat ràpid ja que el de l'adsl ben segur que no hi va, així que quan abans ho mogui tot, abans ho tindré... teòricament.

A banda d'aquest fet, ahir mateix també vaig tenir la primera visita! no hi ha gran cosa a ensenyar tret de parets blanques i poc més, però una bona amiga va venir a veure quina seria la meva llar durant uns anys. Li va agradar força. Necessitava que algú vingués a fer--hi una ullada, fins el moment només jo havia estat, i encara arossegava dubtes de si havia fet ben fet.

Sigui com sigui, em vaig treure un pes de sobre, i ara continuo anant de bòlid quan surto de la feina per trobar tot allò que necessito però si més no, més tranquil.

Que? t'independitzes?, no sabria dir-vos quants cops he sentit aquestes paraules aquests darrers dies, però el cas és que cada cop que ho he sentit m'he posat a riure per dins. Si, un s'independitza, ja és oficial, però no m'independitzo i la meva vida canvia com tots solen pensar quan m'ho diuen, ja fa mesos que aquest tipus d'independització va arribar a la meva vida. La realitat és que aquesta independització implicarà més llibertat, més tranquil·litat, més temps i com és evident.. més gastos!

Pels que tingueu curiositat de saber on vaig, piro a un pis de lloguer a Sabadell. Per què Sabadell? perquè és a prop de la feina, suficientment ben comunicat amb transport públic amb Barcelona; ja sabeu, un no te carnet de conduir ;) i perquè la relació qualitat-preu és més raonable que la de Barcelona, sobretot si vas sol.

Com el pis és nou, aquests dies vaig de bòlid donant d'alta subministres i històries, tant que gairebé no he pogut pensar en pintar parets d'algun color diferent al blanc que ja tenen, ni en quins mobles comprar, ni de quin color la fusta, ni res de res. La única cosa que tinc clara és un consell d'una bona amiga, comprat lo bàsic per viure, i quan portis un temps ja sabràs com ho vols tot.

Així doncs, d'aquí unes setmanes, quant els subministres bàsics estiguin donats d'alta; internet, electricitat, internet, aigua, internet i gas natural, tingui el llit, electrodomèstics i quatre coses més, m'aniré a viure. Però bé, ja us ho explicaré abans d'anar-hi.

Em sento com la tinent ripley quan es troba als seus companys, en un estat en el que ja no es pot discernir si els hi queda restes d'humanitat dins, i la única cosa que fan és repetir i repetir: KILL ME.. KILL ME...

Així és la meva vida a casa, una mena de nau Nostradamus, en la que quedem pocs humans.

En aquell moment el silenci del mati va ser trencat per la campana rovellada d'una petita esglesia de Gracia. Campanada darrera campanada vaig poder comptar 7 quan una forta explosio va donar lloc a l'exclamacio d'un vei: Me cago en su puta madre! Tot just despres un gos vell va començar a bordar. Un mati mes, un mati diferent, un 1er mati a Gracia.