Els dos últims caps de setmana vaig triar tornar a veure aquesta mini-serie de 10 episodis produïda per Steven Spielberg i Tom Hawks, que tracta sobre els fets reals d'una companyia de paracaigudistes en la segona guerra mundial.

 (Segueix)

Aquesta va ser la peli de diumenge, una pel·lícula peruana, que ve a ser una mena de versió de la mítica Taxi Driver de Martin Scorsese. Tota comparació queda en l'argument, perquè la direcció i l'actuació és del tot diferent.

 (Segueix)

L'artista que us comento avui també el vaig trobar a deviantArt, i seu estil és el vectorArt. Principalment fa fons de pantalla i algun que altre poster. Destaca especialment la tonalitat de colors que utilitza, que son vius i plens d'energia. (Segueix)

Fa una setmana, em vaig trobar un cartell pel carrer que em va cridar l'atenció des del primer moment. És polític, però el que diu no enten de partits, ni d'estatuts, ni de constitucions. (Segueix)

Quants cops ens hem preguntat això: tots els alemanys eren nazis? tots seguien les paraules de Hitler com si fosin paraules divines. És d'imaginar que no, que algu hi hauria d'haver en contra de la guerra i l'extermini. Sophie Scholl, i la resta dels Rosa blanca eren dels que n'estaven en contra.

 (Segueix)

Els videoclips de l'Emilie Simon, sempre son algo especials, i sino, mireu aquest de Desert. Per cert, acaba de treure un nou àlbum que suposo que comentaré aviat. (Segueix)

El mestre parisenc torna amb un triple cd format per un parell de sessions i un cd amb alguns dels singles que utilitza en les sessions. Ja fa gairebé dos anys que us vaig comentar el Cruising Attitude, de fet, va ser dels primers cds que vaig comentar.

 (Segueix)

Ja fa un any que vaig entrar a treballar a la HP, i en tot aquest temps he anat canviant de projectes uns quants cops, fins ara que estic al mateix en el que vaig començar. En tot aquest temps he anat treballant una mica amb tot, scripting al principi, java després, OpenView Operations... (Segueix)

El passat cap de setmana vaig agafar aquest clàssic del cinema que vaig comprar fa uns mesos, i vaig tornar-lo a veure. Audrey Hepburn és tot una icona de la cultura pop actual, potser perquè els 70 estan tan de moda, potser per la seva forma de combinar la senzillesa amb sofisticació, potser simplement perquè és ella.

 (Segueix)

Ja fa unes quantes setmanes que ho porto pensant, i de certa manera ja ho estava duent a terme, però avui ja ho desvetllo: deixo d'escriure els pensaments en veu alta durant una temporada. (Segueix)