Fa uns mesos vaig descobrir aquest grup buscant música popera; no el pop que surt de la radio dia i nit, sino pop d'estil menys carregat, més suau i elegant, semblant al de Pauline London, o els de Saint Etienne (en la seva vessant menys electrònica). Aquesta no és la primera vegada que menciono aquest grup aquí, en un motd de fa unes setmanes us vaig deixar una estrofa d'Amor Cubico.

 (Segueix)

Com ja he pogut anar observant, darrerament els meus gustos musicals estan canviant, i si abans escoltava força house, ara tendeixo més al rock alternatiu i al pop de veu dolça amb estil dels 80. En aquest segon podríem incloure a Is.

 (Segueix)

No, no us explicaré com es fa un post, ni com és neteja una taula. Us explicaré com es fa un video com el que he publicat en aquest post. (Segueix)

Fa més d'un any que us vaig recomanar aquesta pel·lícula, i ho vaig fer sense haver entès gaire la trama, simplement per l'espectacle visual, per la bellesa de les seves imatges combinades amb la banda sonora. Avui he tornat a veure-la, però aquest cop en castellà, amb el que he pogut seguir la història sense gaires problemes.

 (Segueix)

Ja fa bastantes setmanes que la taula, on teòricament hauria de treballar esta plena de trastos, i és impossible poder-ho fer, així que avui, ha tocat neteja... (Segueix)

Després de comprar-me 2046 i In the mood for love, vaig optar per comprar-me un pack de 3 de Wong Kar Wai: Chungking Express, Fallen Angels i Happy Together. Dins del pack hi ha un escrit d'Isabel Coixet, on comenta que li agrada la forma de fer del director coreà, de fet no m'estranya...

 (Segueix)

Si fa uns dies us presentava Stonehenge, avui us presento com era fa unes setmanes manresa quan va nevar. Tornes a necessitar el quicktime, i paciencia a l'hora de carregar-ho. (Segueix)

En un dels hiverns més freds que es recorda, en Cesc, un jove de 25 anys de la Catalunya central es trobava en una deshabitada Manresa (La població que no va anar a la guerra contra el rei, va decidir exiliar-se cap a França, fins que el país gal va tancar les fronteres). (Segueix)

Aquesta és la pel·lícula que he vist aquest cap de setmana, tot un clàssic de la ciencia ficció. Personalment amb l'ambientació ja te prou per a que a mi m'agradi. Aquest futur caòtic, contaminat, trist i melacoliós m'agrada, no és el que vull tenir, però en les pel·lícules sempre m'ha encantat.

 (Segueix)

Vaig descobrir aquest grup al darrer concert d'u2 a barcelona, venien com a teloners i no en sabia res, a més eren els 2ons teloners (els primers eren els Keane). Allà al camp nou, la veritat és que no em van cridar gaire l'atenció, eren les 6 i poc de la tarda, amb la llum del sol donant a l'escenari, i la il·luminació de l'escenari apagada, no inspiraven gaire. A més, el cantant no se l'entenia gaire, donava la sensació que portava alguna cervesa de més a sobre.

 (Segueix)