I ja van dos

Sembla que s'acaba de crear una nova moda, la de hackejar els mobils dels famosos. Si fa uns dies va saltar la noticia amb que ho havien fet amb el de la Paris Hilton (filla del president dels hotels hilton), aconseguint les fotos i els números d'altres famosos com Christina Aguilera, Usher, Vin Diesel, Avril Lavingne.
Doncs ara han hackejat el de Fred Durst (cantant dels Limp Bizkit) aconseguint teoricament un video amb contingut pujadet de to, que no trigara a estar distribuit per tot internet :D.
Pel que he pogut llegir, per el mobil de la Paris Hilton van utilitzar una técnica molt senzilla: respondre la pregunta que serveix per si algun dia t'oblides del password, aquest cop era la mítica: Com es diu la teva mascota? senzilla de respondre si la noieta havia ofert una bona suma l'estiu passat si algu la trobava.

Anonimat

No se si a vosaltres us passa, però una de les coses que em fan més gracia dels blogs, és l'anonimat. Se que el meu no gaudeix gaire d'aquesta característica, ja que la majoria dels que deixeu comentaris em coneixeu personalment. Però fa gracia quan visites altres blogs, amb gent que comparteix les seves vivencies, els seus gustos, la seva forma de veure les coses. Les seves paraules fan que l'encant d'aquells vivencia arrivi a qui l'esta llegint, a la vegada que mica en mica et vas creant una imatge de com és aquesta persona.
Aquesta és per mi la gracia dels blogs, veure que sense gaire complicació la gent pot expresar-se a la resta del mon (que entengui la seva llengua, és clar ;) ).

El manual d'instruccions del metro

Avui, abans d'entrar a l'estació de metro de palau reial, m'han donat una d'aquelles coses que fan d'aquest pais, algo especial: El manual d'instruccions del metro. No, no és per ser conductor, sino que son un seguit de normes de civisme que hauria de complir la gent que utilitza aquest medi de transport, però que en realitat solament complim uns quants.
En ell es pot trobar desde les normes típiques de: No fumar a les dependencies del metro, deixar baixar abans de pujar al tren... altre més curioses com que estan prohibits tot tipus d'animals a no ser que estiguin engaviats, o siguin gossos de cecs o de personal de seguretat... o la meva preferida: l'alarma és una alarma, i només es pot utilitzar com a tal.
Vaja, crec que deu ser l'únic pais del mon que te un manual del metro, no dubto que fa falta, però dubto moltissim de que la gent que incompleix totes les normes per norma, ara agafi aquest manual, se'l llegeixi, i el compleixi.
En resum, vaja una forma de tirar els calers que tenen els de tmb.

Si juguen una pasta...

Mireu quina forma més original de fer propaganda sobre uns vidres de seguretat que tenen els de 3M. Ho he trobat avui a Microsiervos.

Der Untergang

Complicada el·lecció tenen els de la academia dels Oscar per triar la millor pel·lícula estrangera. M'explico, ahir vaig veure Der Untergang ("El Hundimiento" en els cinemes castellans), em va impresionar, i fins un cert punt sobtar.
La pel·lícula explica les últimes hores d'adolf hitler, i de la seva gent més propera en els refugis antiaeris de berlin. A mesura com passa el temps, la gent dubta més de les seves possibilitats com més gent el dona per boig, i com el traicionen. Però també n'hi han que el segueixen cegament, pensant que els treurà de la catastrofe en la que estan inmersos; com és el cas de la seva amant Eva Brown, o de la seva darrera secretaria.		Crua i dura, la narració de les últimes hores de Hitler
 (Segueix)

Damien Rice

Una de les moltes coses que em va agradar de Closer, son algunes de les cançons, així que vaig aconseguir el llistat de cançons, i de totes em destacan les d'aquest artista: Damien Rice. És d'un estil trànquil, d'aquells de guitarra, veu, i poca cosa més (estrany en mi no?). Em recorda una mica a David Gray. Personalment m'agrada força i si us agrada aquest estil de música, o us va agradar la música de Closer, busqueu l'album O de Damien Rice.Una de les perles de Closer

Nova versió de l'Internet Explorer

Quina manera de rebre el matí quan llegeixo això, que sortirà el nou internet explorer 7. Entre les seves millores es parla de mesures antispyware... i ves a saber quina més, potser te tabs i tot, o suport per RSS. Em sembla increible que encara hi hagi gent que no navegui amb el Firefox. Clar que lo que encara és més increible és que existeixi un blog del internet explorer, amb tot de freakies alavant les maravelles que te, vaja que si és tan maravellós no entenc perquè treuen una versió nova :D.

Hed Kandi ataca de nou

Pels amants del house més clàssic, més cantadet, la discogràfica hed kandi ha tret fa un parell de dies un nou recopilatori de la serie disco heaven (01 05), que per mi és el millor de tots els que han tret en aquesta serie. En ell es poden trobar exits com el Can't Fake It, Just Can't Wait (saturday), Strings of Life, The weekend... Com la majoria de cançons house, no hi ha qui les conegui pel nom, però segur que si les escolteu us sonaran, o si més no us agradaran.
I pels amants del Chillout, fa un mes va sortir el Winter Chill 06 04, que conté cançons més trànquiles que l'anterior, però que a diferenciea d'altres recopilatoris de chillout no utilitza versions trànquiles de cançons dance, sino que trobaràs cançons de Lamb, Sugababes, Frou Frou... Aquest recopilatori també és bonissim.
Us recomano els dos ;)
Per cert, s'ha de reconeixer que el Jason Brooks és tot un artista a l'hora de fer les portades ;).

Ull per ull ens deixa a tots cecs

Això va dir Gandhi, i quina raó tenia. La venjança no ens du a cap lloc. Però això és el que no saben els protagonistes de Boksuneun naui geot (Sympathy for Mr. Vengeance). La darrera pel·lícula que he vist de Chan-wook Park, el director d'Oldboy (una genial pel·lícula que us vaig comentar fa uns mesos). En Boksuneun naui geot, ens introdueix en la vida d'un noi sordmut, que fa el que sigui per curar la malaltia de se germana, en aquesta fe cega la mala sort l'acompanya, i no tot acaba com ell vol.
Aquesta obra no m'ha semblat ni molt menys tan bona com Oldboy, però si que ha estat força distreta i sorprenent en alguns moments. El que no canvia gens, és la violencia, que també estava en Oldboy, solament que aqui no esta reflexada d'una forma tan artística.

Million Dollar Baby

Quina obsesió tenen els americans amb la persona que no és res en la vida i que a força de voluntat aconsegueix millorar de forma impresionant. No crec que us descobreixi res sobre de que va aquesta pel·lícula. Tornant a la pel·lícula es poden distingir dos parts - totalment diferents - fins el punt que es podrien fer perfectament dos pelis, perquè cada una abarca 1 tema, és potser en la 2a en la que Million Dollar Baby fa que sigui bona, és la part no tant americana, que aborda un tema important en la societat actual, i que d'altres pelis que he comentat recentment parlen - i no dic més. Pel que fa les actuacions dels protagonistes, crec que esta força bé tant el Clint Eastwood com la Hilary Swank, però que tampoc és molt bó. Un altre fet que em va sobtar son els enquadraments, que estaven molt bé, no se perquè m'hi vaig fixar, perquè tampoc destaca per la seva bellesa visual.
Recomano que la veieu, pero per la 2a part, que sino...

«Anterior   1 2 3 ... 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 ... 52 53 54  Sigüent»