Uno, Dos, Tres... Catorce

Això és el que escoltarè el dia 7 d'agost al camp nou. Després de passar uns dies d'incertesa total, al sentir que el sistema de venta per internet estava fent aigües, que havien crackejat el sistema de prevenda d'U2, que fins i tot el bateria del grup (Larry Mullen) demanava disculpes als socis, i que fins i tot es va canviar la data de prevenda de dilluns a avui dimecres. TINC LES MEVES ENTRADES D'U2!!!!! Coi, és el primer concert que hi vaig, ja pot estar bé ;).
Sort pels que compreu demà les entrades!!

Qui va dir que el linux i la informàtica eren complicades?

Vaja, potser si que és complicat per alguns, però per aquests i pels que van més sortits, aqui poden aprendre linux, i a un montar el teu propi pc. Quina traça que tenen aquestes jovenetes!! :D. La gent ja no sap que penjar d'internet. Noticia trobada a: Xataka.

Y tu mama tambien

Buff, qualsevol diria que estic en el paro; no, pero gairebé. Com tampoc tinc gran cosa a fer, i molta peli per veure doncs a això dedico el meu temps lliure aquests dies. Sota la recomanació d'un amic meu vaig rescatar aquesta pel·lícula. Personalment no la he trobat gaire bona, un final fort per millorar una historia que en general no te gran cosa. Massa sexe i massa vulgar, clar que és el que volen donar a aquest parell d'amics. L'argument és l'estiu que passen un parell d'amics mexicans quan la seves xicotes se'n van a europa a passar l'estiu. A partir d'aqui descubriran coses que no se les esperen i no tot tornarà a ser com abans.
Sobre l'accent, he de reconeixer que també és força complicat, trobo que en comú amb Maria llena eres de gracia, el cinema sudamericà desconeix el que és un microfon direcional, o resaltar les veus dels protagonistes als quals no se'ls sent encara que pugis el só. Això afegit a que parlen ràpid, i sense obrir la boca, és fa complicat si.

No tengo miedo

Enessima pel·lícula d'aquests dies. Que puc dir, n'he vist de més bones aquests dies. La curiositat, quin nen no te curiositat? ho vol saber tot, vol esbrinar coses noves, vol saber el perquè d'elles. Quin fill no dubta dels pares, i li agrada tenier els seus secrets, o coses que no vol explicar als seus pares. Aquesta pel·lícula tracta d'això, un nen, descobreix un fet que l'impacta, i vol saber el perquè. Per primer cop en la seva vida veurà lo complicada que és la vida dels adults, i que mai compendrà fins que sigui un d'ells.
No esta malament, però tampoc ha estat una peli genial.

Capturing the Friedmans

Sabem tot el que fa la nostra familia? coneixem els conviuen en el mateix sostre que nosaltres? Els friedman son a primera vista la típica familia, amb els seus estira i arronsa, i com moltes de la epoca amb una adicció a filmar tot en cintes de video que espanta, però gràcies a aquestes filmacions, s'ha pogut fer aquest documental. On s'entrevista i s'explica com era la familia Friedman, i com la familia més normal amagava coses que ningú s'esperava. O això és el que ens vol fer creure la famila quan desconeixien de les activitats sexuals del pare i d'un dels fills. El documental intenta donar justificació a lo injustificable, com un home pot arribar abusar d'una colla de nens, i com la influencia d'ell pot fer que el seu fill segueixi aquesta vergonyosa costum. I que va poguer originar aquest instint sexual en el pare. Bé, us recomano que el veieu si no ho heu fet ja, esta força distret i no et deixa indiferent.

Finding Neverland

Una pel·lícula més del Johnny Depp, així es podria resumir aquesta pel·lícula. Però no ho entengueu com una cosa dolenta, sino tot el contrari, personalment la majoria de pelis que fa m'agraden, si que és veritat que sempre fa el mateix tipus de paper. Però totes els seus papers tenen una magia de la que en Finding Neverland en desborda. Bé, Finding Neverland explica la història de com l'escriptor J M Barrie, arriba a escriure Peter Pan a partir de la relació amb una familia sense pare.
La magia de l'escriptor ens va encaminant mica en mica, fins la terra màgica de mai més. Una pel·lícula maca on les hi hagi, i una recomanació per tots. A més, la fan als cinemes aquests dies, encara que jo en un afan boig de buscar les pelis en vo, per millorar el meu horrible anglés, la vaig aconseguir en vo.

Maria llena eres de gracia

Cap de setmana de pelis, bé, solament 3 fins el moment. Ara us comento aquesta pel·lícula colombiana que explica la història de Maria; una noia jove de colombia que atrafegada amb els problemes de la seva vida, decideix fer de mula (persona que transporta petits paquets de cocaina en el seu estomac). A partir d'aqui la història no explica res que no es pugui un imaginar (o deduir).
Com ja havia sentit, l'actuació de Catalina Sandino Moreno ésta força bé, i encarna bé la por que te al fer aquesta dura feina, i la tranquil·litat que ha de fer veure a la resta perquè no sospitin d'ella.
Potser la cosa que m'ha sobtat més, és que entenc més facilment una pel·lícula argentina, que una colombiana; l'accent colombià em costa d'entendre, ja deixant de banda que anomenen algunes coses de forma diferent.

Underground

Aquesta és la pel·lícula més important que ha fet Emir Kusturica, situada a Belgrad en la 2a guerra mundial, ens mostra el mentres i el després de la guerra en la vida d'un trio amorós. Encara que es podria pensar que la pel·lícula és belica, la veritat es que de guerra ben poca es veu, i si que s'agafen videos dels fets reals que van passar en aquells anys. Underground com Gato Negro, Gato Blanco és una comedia de la que no pots veure com acabarà, de fet ni com transcurrira la historia, d'una forma esbojarrada la història va passant fins que arriva el final. Us la recomano si voleu veure una forma diferent de fer comedies.

Que puc fer amb les invitacions de gmail?

Segur que molts de vosaltres teniu gmail, i com el meu amic (en anglès), no sabeu que coi fer amb les invitacions, ja que tothom que coneixeu ja te compte de gmail o rarament, no la vol. Per solucionar aquest problema, i que la gent que no coneix ningú amb gmail pugui disposar de la seva compte, existeix aquesta web. Que es dedica a això, a recolectar les invitacions que la gent no fa servir, i donar-la a la gent que no en pot disposar. Us puc confirmar que funciona. Que maco!


A casa del sabater tots descalços...

O en castellà "En casa del herrero cuchara de palo", és el que deuen pensar alguns directius de micro$oft quan veuen que dintre del seu campus hi han la tira d'iPods. Segons han publicat diferentes webs ahir i avui (1,2,3,4), la companyia mira de que els seus programadors deixin d'utilitzar aquesta eina que no fomenta els formats propietaris de la companyia (wma), ni utilitza el seu horrible reproductor (windows media player). Expliquen que alguns dels usuaris del reproductor d'apple, canvien els auriculars perquè la resta no pensi que utilitza el producte de la competencia. Des d'aqui encoratjo als treballadors de microsoft, a que deixin la seva feina :P, bé, jo si estigues no la deixaria, però si a que portin els auriculars oficials d'apple, amb tot l'orgull que es mereix.en PenPen

«Anterior   1 2 3 ... 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 ... 52 53 54  Sigüent»