Ja sigui Gala, Diva, Lecturas, ¿Que Me dices?, Hola... no creieu que hi ha una barbaritat de publicacions de temàtica rosa en aquest pais? pero bé si solament fos cosa del quiosc, peró encens la tv i que troves: Salsa Rosa, Que me dices, donde estas corazon?, corazon corazon, dia a dia... No us sembla increible, que treient la mateixa informació hi hagin tant programa/publicació d'aquest tipus. Això és bó culturament parlant? Crec que el que passa en aquest pais, esta arrivant a uns límits increibles.

Si poguessim oblidar algú, oblidar tot el que ens ha fet, tots aquells moments que has compartit amb ell o ella, ho faries? I en cas de fer-ho que creus que podria passar si els dos fessiu el mateix, i us tornessiu a trovar? Aquesta és la historia que explica Olvidate de Mi, la darrera pel·lícula del Jim Carrey. Sincerament és un actor que no m'acaba de convencer, encara que he de reconeixer que en els seus darrers papers ha millorat.
Tornant al tema, en Olvidate de mi, la seva actuació esta força bé, tret d'algun gag central que jo suprimiria que els trovo d'un nivell humorístic fora de lloc pel que necessita la pel·lícula. Deixant de banda aquestes escenes i que en alguns moments es nota que és una mica hollywoodiense, la pel·lícula esta força bé, i us recomano que hi aneu al cinema, per veure algo diferent.
Quina cap de setmana que porto, i avui toca inculcar una mica de cinema de culta amb Dogville, que ja la he vista, pero els meus amics no.

Ahir vem anar a veure la nova pel·lícula de M. Night Shyamalan, personalment la vaig trovar força fluixa, previsible en molts moment. Shyamalan, director/productor/escriptor de la conegudissima i mitificada el sexto sentido, ens vol tornar a situar en una situació insolita, com també va fer a Señales, o El Protegido, pero per mi aquest cop no li ha sortit gaire bé.
El principi de la pel·lícula on vol introduir la vida del poble, és fa llarg i pesat, la historia d'amor que relata és força típica amb final deduible. La idea del poble tancat i perdut de la ma de deu no és que sigui gaire original. En resum, crec que al senyor Shyamalan li estan influint molt desde hollywood, i tot el que va oferir en un passat, aquesta pel·lícula no ho te.

Doncs no tinc ni idea de com arrivar a ser com ell, i ballar així de bé. Però si que he trovat un compact on pots escoltar cançons d'altres artistes que a ell li han agradat i influenciat. L'album es diu Jamiroquai - Late Night Tales, en realitat forma part d'una serie d'albums on un artista fa una tria de cançons. En aquest cas, les cançons son Funky, i estan força bé, si, son algo clàssiques, pero les escoltes de gust, i trànquil. Trobareu classics de Commodores, Marvin Gaye o Jose Feliciano, que en la seva essencia son la base de cançons com Virtua Insanity, Little L o Love Foolosophy que tants cops hem escoltat.
En resum, una gran tria d'un gran artista, recorda als Back to Mine de Groove Armada, o de Everything but the girl. Ara mirare d'aconseguir algun Late Night Tales d'un altre artista.

Bé, ja feia temps que ho hauria d'haver fet, però ho he anat deixant. Finalment avui he adaptat una plantilla del plog, al meu gust, i que fos una mica més personal que l'anterior. Així, he afegit una imatge que vaig fer per barcelona, i tocat alguna font al template: human condition. Us sembla millor així la web, coneixent-me, soc capaç de deixar-ho així per sempre, o canviar-ho cada dos dies ;).

Que no vaig a una discoteca, a una bona discoteca. Fins juliol vaig esta força ocupat i no vaig tindre gaire temps ni ganes d'anar-hi, pero ara ja sigui per motius agens a mi, o per desgana, continuo sense anar-hi. M'estare fent gran? bé, això segur, pero no tant gran com per no apreciar una bona sala on punxin house del que m'agrada. Sigui com sigui, això no vol dir que he deixat la meva passió pel house com ve sabeu, així que avui us comentare alguns dels darrers cds que he aconseguit.

Fa ja uns mesos, una amiga (o això pensava jo en el seu dia), m'explicava que arribava el nadal i no sabia que regalar-li al seu xicot. Ella deia que ell volia una playstation 2, pero que ella no estava disposada a que se la compres i que li fes menys cas del que li feia. Bé, aquesta situació ja se la vaig comentar un dia als meus amics fa pocs dies, i em van donar la seva resposta, però m'agradaria sentir una opinió més generalitzada.
Creieu que li comprarieu el que vol, o pel contrari el que us sembla a vosaltres que es millor per ell?
Jo deixant de banda que soc un viciadet dels videojocs, crec que regalaria el que volgués ell, perquè en realitat no busques la seva felicitat, i amb això la teva encara que no ho diguis. O pel contrari regalarieu el que us sembla a vosaltres, i per tant desde el meu punt de vista busqueu directament la vostre felicitat?

Ja feia uns mesos desde el darrer article sobre freakies del tren, però aquest cop no m'he pogut resistir, aquest petit grup de gent que a continuació us descriure, m'han fet pujar la mosca al nas. La farandula son un grup de dones del voltant dels 40 que pugen al tren de les 7 del matí, bé, alguna d'elles pujar mitja hora més tard a monistrol. La qüestió és que encara que siguin les 7 del matí, tenen unes ganes de fer marujeo que poden arrivar a no respectar que es guardi un lloc, per una companya quan encara queda mig tren buit. El que fa més gracia és que despres de guanyar-se el lloc, la microbi, no parla amb les seves amigues (d'entre les que destaca la pulga). Sera que no te res interesant a explicar... o que a diferencia del seu grupet, veu que viu de criticar tot allò que no te, tot allo que somia tindre, pero que per enveja simplement crítica i busca defectes a qui ho tenen?
La veritat és que no em tindria que haver callat i deixa't que es sortis amb la seva, pero ves, a un li van ensenyar educació, i molts cops s'arrepenteix de que ho fessin.
Que haurieu fet vosaltres? personalment m'he passat un bon tros del viatge imaginant-me tot de coses que podies haver fet pero que no fas per educació.
Parlant de farandula, n'hi han moltes immitacions a altres hores del dia, per exemple si tornes a les 6, en conec unaltre grupet, bastant més jove, pero que va pel mateix camí que l'explicat anteriorment. El problema d'aquest trio, és que per sort o més bé, per desgracia, les conec personalment.

Desde que fa pocs mesos vaig començar a escriure aquest blog, la temàtica ha anat variant, i els comentaris també. Si en uns inicis, es parlava de freakies del tren, i de pel·lícules, ara es tendeix més a música moderna i una mica de tot. Això si, els comentaris s'han disparat desde la vinguda del senyor ramon i la senyora maria, que amb ells el blog ha agafat una dinàmica força interesant. Finalment amb la recent pero picant vinguda de la no-pechugona, el blog ha exclatat.
Se que aquest article no aporta cap novetat, simplement es per agrair la feina dels que em llegiu, i en especial, als que em deixeu comentaris, encara que de vegades no parleu gaire del que era la noticia en si, pero ja es part de la gràcia d'aquests.