Mireu, quan s'acabava l'agost, veia que no havia fet res d'especial, i se'm va ocorrer que aquells primers dies de setembre, en els que treballaria de matí, podria anar a fer algun tomb per barcelona, i practicar la fotografia, que personalment m'agrada, pero mai m'hi poso. Així que ahir, encara que el temps no acompanyava gaire, vaig anar al Parc Güell

Recordeu alguna canço de banda sonora que us hagi agradat darrerament, o que us agradi de tota la vida. No em refereixo a aquelles cançons que composen especialment per la peli, sino a les que pots trovar en un album d'un autor, i que en mig d'una peli l'afegeixen com el que fa un recopilatori.

Metro de barcelona a quarts de 10 del matí, i com no, jo escoltant una música amb els auriculars... arriva el tren, entro situantme en el primer racò que trovo lliure. Quan es tenquen les portes una senyora de mitjana edat entra ben justa. Fins aquí, no hi hauria res que no passi habitualment al metro.

Ho se, això d'escoltant japo gairebé te tantes parts com temporades te Friends, ves, si dona la casualitat que darrerament veig que escolto molta música relacionada, doncs ho explico :P.
Avui toca parlar de The Sushi Club, artista de diversos discs (Neo Sashimi, Sakura, Sushidelic)que obtingut darrerament, son d'un estil entre ambient i lounge, en alguna canço se sembla a Hooverphonic. Esta força bé, i acompanyen qualsevol tarda de feina en la que vulguis tindre música que t'acompanyi pero que no et distregui.
pd: per tots aquells que d'on trec el temps per escoltar tanta música, simplement utilitzo les 4 hores que perdo de viatges cada dia en el tren i metro. Això si el reproductor de mp3s se m'esta quedant petit, així que si em voleu regalar un iPod sera tot un detall.

Buff, sort que a l'estació del poble no guanyem ni per una megafonia anunciant l'unic tren que hi ha en tot el dia, que si arriva a dir coses com aquestes avui, rebento. En aquesta estació, no hi ha ni venedor de bitllets, ni maquina venedora, ni personal, això si, ara han instal·lat una expenedora de preservatius (control), per si a un parell entre hora i hora que passen els trens li entra un apreton.
Si, avui he tornar a la feina despres d'un mes de vacances (vida de becari), però hauria d'haver fet un projecte durant aquest mes, i no he fet res de res...

Aquesta vegada no us parlare ni d'una artista, ni de cap cd. Sino d'un videojoc que triomfa al Japo, es diu Taiko No Tatsujin. El joc consisteix en utilitzar un timbal japones tradicional, i golpejar-lo per dalt o pels costats segons i quan t'ho indiquin per la pantalla. Si, penseu el mateix que jo, és una xorrada, doncs he pogut probar-lo, sense el timbal, i la veritat és que vicia bastant, una pena que solament estigui al japo.
En la pel·lícula Lost In Translation surten jugant a la maquina recreativa d'aquest joc.

Desde aqui vull fer una recolecta, perquè pugui comprarme el nou iMac, així que si sou tant amables de deixar les vostres dades bancaries en la secció de comentaris, us juro que les fare servir per comprar-me la nova joia d'apple :D.
Fora bromes, heu vist quin ordinador més maco, i quina potencia que te, doncs no us podeu arrivar a imaginar lo fàcil que es fer-lo servir, i qui ho negui, és que no ho ha provat en se vida.
Aiii si jo cobres un bon sou (l'agonia d'un becari).

La coneguda discografica de musica house/garage HedKandi te uns recopilatoris anomenat Stereo Sushi que reuneixen una serie de cançons house cantadetes, amb un estil molt melodic i elegant, molt recomenables per tots aquells que no us agradi el house tribal de la Subliminal. Que tenen aquests discos de japó? el titol, perquè no hi ha cap cançó cantada en japones en cap d'ells.
Pero com son uns bons cds, m'ha vingut de gust recomenar-los :P.

Això és el que vaig sentir uns amics i jo quan ahir vem voler a entrar a Terrrazza, una teorica discoteca de house situada al poble espanyol de barcelona, dic teorica, perquè no he tingut encara el plaer de poder entrar-hi. La situació és la següent, segons el porter de la discoteca, no deixaven entrar a un amic meu (el que firma com el sobrino del zar), perquè anava massa formal, ja em diras, perquè portes una camisa amb el coll obert. Segons el segurata havia d'anar com jo, de samarreta i texans :S. I jo em pregunto, perquè s'ha d'anar d'una forma a una discoteca on punxen house, i d'una altre forma totalment diferent a una altre discoteca on també punxin house, no vas a escoltar la música i ballar, o és q realitzen sessions fotografiques i mosaics com l'Spencer Tunick pero amb roba. Vaja, crec que no entenen que no tots podem tornar a casa per canviar-nos de roba i tornar a la discoteca com ells volen.

Tujiko Noriko és un artista que fa música a l'estil de Bjork, sota la curiositat de llegir el blog de Donot, he aconseguit un parell dels seus albums (per medis que no penso explicar ;)): Shojo Toshi, From Tokyo to Niagara. Sincerament no he tingut gaire temps per escoltar-los, pero amb lo poc que ho he fet us recomano que si teniu la oportunitat d'escoltar-ho no deixeu de fer-ho, trobareu en els seus ritmes algo força diferent a tot el que has pogut escoltar fins ara, o si més no, això és el que em sembla a mi.