Fa tres anys - mesos abans de que comencés aquest blog - vam canviar de casa, a una un xic més petita que la que estem ara. Des de llavors moltes coses han canviat al meu voltant, però avui el protagonista és un: en Yoshi. (Segueix)

Fa unes setmanes vaig descobrir una cosa que en un principi em va sorprendre força, hi ha una ISO que mesura quants pixels perduts estan permesos pels fabricants de pantalles planes (tft/lcd). Depenent de la resolució i de com siguin, estan permesos un cert número, i sempre que tinguin aquest número o inferior, el fabricant no estarà obligat a buscar-hi solució al client. (Segueix)

Per aquelles coses de la vida, l'altre dia fent unes proves amb el photoshop, em va sortir com fer que una foto donès una mena efecte de "cel-shading", pels que no estigueu familiaritzats amb aquest terme, sovint utilitzat el mon dels videojocs, podeu llegir una mica en la wikipedia, clar que com sempre, l'anglesa esta molt més completa. (Segueix)

La principal novetat del nou any, és que sere tiet. D'aquí pocs mesos el meu germà i la seva dona tindran un nen. Aquesta és fins el moment la novetat més important que hi ha en la meva vida personal. Potser per aquest motiu, fa unes setmanes se'm va passar pel cap un dels pensaments més freakies que he tingut fins el moment. (Segueix)

Des de fa un parell de mesos que m'han sorgit diverses propostes relacionades amb la fotografia: un regal per una bona amiga, un regal d'aniversari per una altre, realitzar una sessió de fotos a una altre amiga, una posible exposició de fotos meves (no de mi XD), realizar una sel·lecció de fotos meves per ampliar, imprimir i enquadrar per casa d'un amic, i la darrera, realitzar unes fotos a una parella de la que no us donaré més informació. (Segueix)

Fa més de dos anys que tinc un mac, abans havia remenat alguna distribució de linux, pel que deu fer gairebé 4 anys que no utilitzo windows per coses que no siguin feina. Amb aquest temps no se com m'he pogut perdre una de les mil maravelles que ofereix el messenger: les emoticones personalitzades. (Segueix)

Senzill, he fet un mosaic amb quatre fotos, però no se quin títol posar-li, així que us demano que m'ajudeu.

Això creia que és el que faltava per a que marxés el meu tren mentre el "segurata" de l'estació em feia un resum de les darreres noticies sobre la Renfe. Potser perquè li vaig caure en gracia, potser perquè faig massa cara de bon nen que no s'agrada emmerdar-se, però la cosa està en que en arribar aquest mati, passats 8 minuts de les 7, quan anava a timbrar la meva tarja de viatges, m'he trobat l'enessim freakie del tren. (Segueix)

Ressonen els timbals dins meu, de melodia lenta i pausada es crea un ritme hipnòtic. El mon on estic s'enfosqueix, mica en mica deixo de veure el que m'envolta, sense voler em centro més en aquells timbals fins que sento unes veus que em xiuxiuegen... (Segueix)

Mentre jo em debatia quin seria el meu ordre per preferència dels cinc sentits, allà romania ell, impassible, sense mostrar cansament. A saber quant temps duia allà de peus, cec, sense poder veure el que li envoltava, clar que veure la nostra amabilitat vers ell no se si m'agradaria. (Segueix)