Mentre jo em debatia quin seria el meu ordre per preferència dels cinc sentits, allà romania ell, impassible, sense mostrar cansament. A saber quant temps duia allà de peus, cec, sense poder veure el que li envoltava, clar que veure la nostra amabilitat vers ell no se si m'agradaria. (Segueix)

Una vegada darrera d'una altre et creues amb la mateixa gent, matí darrera matí veus al noi vestit d'americana de línies italianes sortir del tren, a la noia baixeta de cabells arrissats que veies l'any passat i als repartidors de premsa gratuïta que fa una temporada agafaves però ara ja no. (Segueix)

Formigues desfilen al voltant dels meus peus, traçant camins impossibles, camins que enllacen els nostres noms en una unió impossible. (Segueix)

Voltes i més voltes, idees i més idees, però no em surten les paraules per escriure-les, així doncs trencaré el gel, i explicaré com estic. (Segueix)

L'Helena m'ha passat aquest Meme, i com darrerament no tinc gran cosa a escriure, doncs el faig. Això si, no senyalaré a ningú amb el dit per a que'l faci.
Banda o grup escollit
Nouvelle Vague (Versionen altres grups)
 (Segueix)

Sento l'olor del darrer cop que vaig guixar amb dacs, les parets de l'habitació son plenes dels seus colors. Els busco sense èxit. Mon blanc i negre, encartonades les meves mans no guixen els colors de l'essencia del meu present. (Segueix)

Els somnis, vivències de l'inconscient, experiències viscudes en una falsa realitat, experiències que voldries viure, experiències que no. Això son els somnis, falses realitats, gratuïtes, sensacions i sentiments en especies que amaneixen el nostre futur. (Segueix)

Avui canviaré una mica la temàtica habitual del blog, per donar-vos un petit consell per quan feu fotos. La regla dels terços serveix per fer que les fotos de retrats, les composicions que feu fotogràfiques, no siguin soses per a que inspirin coses i obrin els ulls a diferentes sensacions. Explicar-la no és gaire complicat i complir-la tampoc, potser costa més de veure que realment és útil, però bé, és cosa vostre dur-la a terme o no ;). (Segueix)

Envoltat de petits estels vaig romandre, observant la poca llum que emetia cada un d'ells però que en conjunt il·luminava amb màgia aquell petit mon. Sense agulles amb les que mesurar el temps, les presses i l'estrès van desaparèixer, al cap únicament tenia l'essència del que els meus ulls captaven. (Segueix)

Bé, toca ser agraït a tots els que seguiu aquest bloc, tant als que comenteu com els que no, tant als que ho llegiu tot, com als que solament els temes que els interessen. A tots, gracies. (Segueix)