... no se si en el jardi podrem montar castells, és d'uns 200 metres, clar que tampoc volem castells de 7 pisos, els castells que facin no poden caure... ...si, la idea és que a més de fer-los una ruta per Espanya, facin una ruta per la seva gastronomia, per exemple, quan arribin a l'aeroport els podria en esperar una model vestida de flamenca amb una safata amb formatge i txacolí, i un dantzari (ballarí basc) fent un aurresku. (Segueix)

Han passat vuit mesos des de la darrera vegada que vas estar llegint aquest llibre, història d'una amistat, d'un amor, d'una pèrdua. Situat i escrit en un mon que desconeixes, parla de tot allò que no entén de llengües, ni de cultures ni de races. (Segueix)

Captar moments, captar expressions, captar els sentiments... Les vostres mirades, els vostres gestos, els vostres rostres, poden arribar a expressar tot el que passa per dins vostre, és aquest el meu objectiu quan agafo la càmera i surto al carrer, fins a quin punt tinc dret a fer-ho? (Segueix)

Una de les coses que em feia més gracia del viatge va ser torna a passar per l'aeroport de paris, 4 o 5 anys després de la primera vegada. En aquella epoca anava amb una càmera d'un megapixel (sense pantalla), i que no era ni meva. Ara he tornat amb la reflex, i els resultats han canviat. Us recomano que us posseu la música del castpost. (Post amb forces imatges) (Segueix)

Be, ja porto un parell de dies a Sant Petersburg i us puc dir que es una ciutat plena de contrastos; es poden trobar des de palaus amb sostres daurats, catedrals inmenses plenes d'art, jardins inmensos i ben cuidats, fins cases mig derruides, cases amb les façanes brutes, la tira de cotxes amb els llums trencats. I es que una altre cosa no, pero els dirigents que han passat per l'historia de russia han abussat del poble de forma descontrolada, amb el que ha passat el que ha passat.

Miraria de pujar-vos alguna foto, pero no he portat el meu portatil fins aqui, i per tant no puc arreglar/convertir les imatges per poder-les pujar a flickr. Per ser exactes ara us escric des d'un teclat en rus en el que per suposat no tinc ni c trencades ni accents, ni res que se li assembli, aixi que res, espero que per us ho estigueu passant un bon cap de setmana, i tant punt torni a Helsinki pujo alguna foto per a que pogueu veure com es la vida aqui.

Fer del cel una pissarra on ensenyar a tothom el que he aprés de tu. És aquest el meu somni des de fa uns dies. Lligant els núvols i fent-me un coixí, és la forma de visualitzar-ho. (Segueix)

Per fí, després de no se quantes setmanes treballant arriben les meves vacances, bé, la meva primera setmana de vacances. Dic això, perquè he decidit escampar les setmanes en tot el que queda d'any. Així, aquest dimecres, començo i torno a marxar - per 3a vegada - a Finlandia! (Segueix)

Si, amb aquestes quatre paraules no caldria dir gran cosa més per fer-se una idea de que va això de buscar un pis a Barcelona, sol, preferiblement pel centre, exterior, i amb uns mínims d'habitabilitat, no és gaire fàcil. (Segueix)

Després d'aquests dies de pluja, obro els ulls, i trobo el teu nom escrit a la taula. En el meu record resta la imatge d'intentar escriure'l amb llagrimes a la llum de l'espelma que mai va voler deixar-me que tanqués els ulls. (Segueix)

En una calorosa tarda d'estiu l'Eneko va tornar-se a trovar amb Fada, i mentre es prenien un te de fruites fred van xarrar de tot allò que l'amoïnava... (Segueix)