En una calorosa tarda d'estiu l'Eneko va tornar-se a trovar amb Fada, i mentre es prenien un te de fruites fred van xarrar de tot allò que l'amoïnava... (Segueix)

Ella xiuxiuejava paraules dolces i suaus ben a prop meu, mentre la seva mirada tendre i sincera posava melodia a tot allò que s'encenia pel meu cos. En harmonia tots dos recordavem les cançons de bressol, preludi d'un mon de somnis del que mai voldríem sortir. (Segueix)

En aquestes últimes setmanes m'he adonat de com la vida dels meus companys i amics ha estat canviant, com alguns ja es casen, i com d'altres ja esperen nens. Em miro a mi mateix, amb la mateixa edat que ells, i que veig, res, cap canvi, tot segueix igual, res a canviat, continuo sent aquell nen que menjava lacasitos. (Segueix)

Pots mirar-te al mirall i somriure?
No, m'és impossible.
Quan temps fa que no ho pots fer?
Ni idea, en totes les que recordo surto trist, soc així suposo.
Actues sempre així? sempre t'excuses amb que ets així?
Possiblement si.
Tens res clar a la teva vida?
Suposo que algo si. (Segueix)

Puc sentir lentament la música recorrer el meu cos, veig com m'humideix en la seva mar de sons, a mesura que els teus ulls perfilen la meva silueta creant el contrast perfecte. Deixa'm sentir-te, sent-me, tu, jo, les dues, soles, aquí... agafa'm!
 (Segueix)

Hi han dies que t'aixeques amb esperit popero, tot i ser quarts de sis del matí, tot i anar mig adormit perquè el dia anterior vas quedar per fer birres amb els amics, tot i que és estiu portes mesos treballant sense gairebé cap dia de festa, tot i això, ets feliç i aquell matí, la teva vida és popera. (Segueix)

Voldria poder-vos narrar el que els meus ulls veuen dia a dia, voldria poder-vos llistar els petits detalls que faran de demà un dia diferent a avui i ahir, voldria poder-vos ensenyar per què demà ploraré, per què m'entristiré i per què somriuré. (Segueix)

Els encreuaments del dia a dia amb gent que no coneixia de res, gent que probablement veuria un cop a la meva vida, gent que m'observava tot i que jo no els descobrís fent-ho, gent que faria més meu, aquell moment de soledat. (Segueix)

Somnis, fruits del desig interior, de les esperances dipositades, en quelcom, en algú, en una situació, en un esdeveniment... en allò que volem, que desitgem.

 (Segueix)

Tantes llunes i cap tornarà a ser aquella, mai tornarà la lluna que em va prendre la nit, mai tornarà la nit que els meus ulls va enfosquir, mai tornarà a ser de nit com abans d'aquell dia. (Segueix)